A la promoció de 1969 de l’Escola Oficial de Cinema d’Espanya, només dues dones aconseguirien graduar-se. Una d’elles, la cordovesa Josefina Molina. L’altra, Cecilia Bartolomé. La cineasta alacantina va sacsejar els fonaments de la institució educativa, però també industrial cinematogràfica de l’època, amb el seu projecte final de carrera: ‘Margarita y el lobo’. Un migmetratge que plantejava, durant una època de restriccions i prohibicions, una nova posició de la dona dins del nucli familiar, amb una ferma oposició al tradicionalisme marital, i posant damunt de la taula conceptes reivindicatius com el divorci o la independència econòmica i emocional de les dones.

Una pel·lícula que va afegir-se, tant ella com l'autora, en una llista negra fent que, durant molts anys, ni el film poguera exhibir-se, ni la directora poguera treballar dins de la indústria. Amb la mort del dictador, Bartolomé dirigiria una altra pel·lícula cimera de la història del cinema espanyol: ‘¡Vámonos, Bárbara!’, segons el prestigiós historiador Román Gubern “la primera pel·lícula feminista del cinema espanyol”. La carrera de Cecilia Bartolomé, tot i estar plena d'obstacles, destaca per eixa coherència ètica i per una originalitat estètica, més vista a les onades progressistes franceses, però poc habitual a l’estat reaccionari espanyol.

Però, sobretot, destaca una voluntat política ferma. Des dels seus inicis, la cineasta va apostar per reivindicar una mirada feminista, lluitant perquè la seua figura com a professional del sector tinguera el lloc que mereixia. Però també donant valor a les passions i somnis dels seus personatges, que lluitaven per tirar avall ciments i barreres que, malauradament, continuen hui en peu.

CIMA, l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals, reivindica des de l’any passat, en honor a la directora Patricia Ferreira, aquelles persones i entitats que contribuïxen al foment de la igualtat de gènere en el sector audiovisual. Amb este guardó, es fa justícia, una vegada més, recordant el nom i el treball d’una referent indispensable en la història del cinema espanyol com és Cecilia Bartolomé.

‍