Alberto Evangelio es llança al buit amb la seua òpera prima 'Visitante', un thriller de terror paranormal que, sense massa artificis ni grans pressupostos, s’atreveix a endinsar-se en el món dels universos paral·lels i el, sempre complicat, terror de fantasmes. Ciència-ficció minimalista, terme que el mateix director empra per a parlar d’esta cinta, que, des de l’inici, serveix com a reivindicació del cinema de gènere, amb un estil que Evangelio porta desenvolupant des de fa molts anys en els seus curts i amb un cabàs de referents del terror que queden ben recolzats.

La història ens planta davant de Marga, una dona atrapada entre el passat i el present, entre el dol i la incertesa, que torna a la casa familiar i es troba amb una presència fantasmagòrica que (i a qui no?) desestabilitza. La història camina a un ritme desigual, premiant l’espectador quan ha de resoldre els misteris, castigant-lo quan li ho dóna tot fet. En certs moments, el film s’enreda amb subtrames de personatges i sentiments secundaris que no ajuden a seguir el fil, fent encara més complicat estar al corrent de tot allò que ocorre. Això sí, hi ha idees potents, alguns girs interessants, una estètica prou encertada i una atmosfera que, sense ser del tot opressiva, sí que aconsegueix moments d’autèntic mal rotllo.

La pel·lícula a vegades vol contar massa en poc temps i acaba atropellant-se. Els diàlegs resulten un poc forçats i la part emocional, com sempre quan no està realment justificada, fa tentinejar-ho tot. A favor: doncs Iria del Río, qui aguanta el tipus en tot moment, amb solidesa, portant sobre l’esquena tot el pes de la història. I també dos punts més: l’esforç en el disseny de producció, que amb pocs recursos aconsegueix crear un ambient terrorífic prou decent; i la banda sonora, de Carlos Martín Jara, només present quan toca, efectiva (i efectista) i desconcertant.

‍

‍

Posar en valor l’ús del valencià en certs moments de la història, sobretot en aquells que relacionen la protagonista amb la seua família i la seua infantesa. Film rodat a l’Horta Nord, concretament a Puçol, i produït per la mateixa productora del cineasta, Beniwood Producciones. Al film hi va participar l’Institut Valencià de Cultura, i À Punt Mèdia i TV3. La història original està ideada per Evangelio i per un altre valencià, Marcos Gisbert.

'Visitante' no és res que no hem vist abans, allunyada de ser una pel·lícula perfecta, però tampoc pareix que ho pretenga. És una carta de presentació plena d’intenció i passió pel gènere, amb una ambició que supera les seues limitacions. Potser el seu problema és que intentant ser massa coses alhora, de vegades, es dispersa. Però si una cosa queda clara és que Evangelio sap jugar amb les atmosferes i la tensió, i que està disposat a arriscar.

‍

La seua premier va ser a la Secció Oficial del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, a Sitges, i va rebre una nominació als Premis Gaudí com a Millor Pel·lícula. Estrenada a les sales comercials el 18 de febrer de 2022, després compartida a Prime Video i des de l’1 d’abril de 2025, disponible a Filmin.

‍