Al cinema, la llum moltes vegades és capaç d’arribar on no pot fer-ho cap diàleg. En 'Tanit', la pel·lícula coproduïda pels valencians de Dacsa Produccions, el bosc es transforma, muta, evoluciona, i no són els personatges qui ens ho diuen, sinó la imatge. La boira, els colors, les hores del dia van transformant l’espai a mesura que ho fa la història. I per aconseguir-ho cal una professional de la llum: la valenciana Àssia Júlia La-Roca, directora de fotografia del primer llargmetratge de Pep Garrido. Parlem amb Àssia del seu treball com a DOP en l’última producció de Dacsa.

‍

Per a Àssia J. La-Roca, arribar a 'Tanit' va ser, en certa manera, continuar una conversa començada en el seu debut al llargmetratge: 'Un sol radiant'. Pep Garrido, un dels productors d’aquell primer treball, comptava amb la jove valenciana, a més, per una coincidència en la temàtica que demostrava l’entesa entre cineasta i DOP: “Es tractava d’un projecte en la natura, igual que 'Un sol radiant', a més també amb una xiqueta de protagonista. Encaixàvem bé”. I encara hi havia un altre vincle: "Sent una coproducció valenciana tenia més sentit encara que formara part d’este projecte." Dacsa Produccions encapçala el projecte junt amb els catalans d’Atiende Films.

‍

L’objectiu per a La-Roca amb este treball consistia a repetir els elements d’una pel·lícula anterior però sense repetir-ne la mirada. "Captar la natura en general és molt agraït, però el repte en esta pel·li era donar-li el to adequat a la natura en cada part. El bosc evoluciona a mesura que evoluciona la història i calia plasmar-ho amb el llenguatge cinematogràfic: llum, hora del dia, enquadrament, colors. "Esta transformació es va portar fins i tot al calendari de rodatge: "Una de les coses que vam fer va ser rodar en diferents èpoques de l’any, ja que el to i la llum del bosc canvien moltíssim. Des d’una llum dura i contrastada del sol de juliol, més complexa de treballar per com incideix sobre els personatges, fins a una matinada boirosa i misteriosa de principis de novembre."

‍

‍

Segons ens conta la directora de fotografia Àssia J. La-Roca, ella i l’equip van recórrer el Montseny i la zona de la Garriga buscant els espais idonis per a contar esta història de “coming of age”, fantasia i dol: "Les localitzacions són determinants. Un dels reptes era trobar una casa que encaixara amb el món particular de la protagonista. També vam visitar diversos boscos per la zona que ajudaren a transmetre cada ambient de la història.

‍

La dimensió fantàstica de 'Tanit' és clau per comprendre la història, el personatge protagonista i el paper de l’àvia Perona. "Crec que l’ambient fantàstic és una cosa que s’ha construït sumant xicotetes coses de tots els departaments. Concretament, des de la fotografia, volíem aportar este to subtilment fantàstic sense perdre connexió amb el to naturalista." Àssia ens concreta les tècniques emprades per a portar a terme esta il·lusió narrativa que fusiona paisatge, somnis, drama i innocència: “Des del plantejament inicial, vam plantejar l’ús d'uns filtres per a la càmera, anomenats “pearlescent”, que donaren este to fantàstic subtil, utilitzat només en certes parts amb un to més màgic per contribuir a l'atmosfera”.

‍

“Utilitzarem els filtres pearlescent amb diferents densitats segons l’òptica i el to de cada escena”.

‍

I igual d’important és treballar la llum com també l’absència d’esta, és a dir, la negror. A la pregunta per a Àssia de què va aprendre durant este rodatge, la seua resposta va ser: "A no tindre-li por a la foscor”, i ens completa la resposta amb més objectius assolits en este treball: “Un dels reptes més complexos de la direcció de fotografia és il·luminar un bosc de nit de la forma més natural possible. A 'Un sol radiant' tenia molt de pànic a les escenes nocturnes. A 'Tanit' tenia respecte, però estava molt més segura de com enfrontar-me al repte." Al seu costat estava Karu, la gaffer, una figura essencial en la construcció de la il·luminació. "Me va donar molta seguretat tindre-la al meu costat", reconeix.

‍

‍

La mateixa confiança va haver de construir-se amb Pep Garrido. Àssia reconeix que “la relació va ser intensa des del principi”, però també que va exigir-li aprendre a treballar des de vies diferents d’entendre un rodatge: "A mi em va costar una mica acostumar-me a la seua forma de treballar i de vore el cine. Crec que té una visió molt orgànica i de fluir que, a la meua necessitat de planificar-ho tot, li costava seguir." La diferència, però, va acabar sent també una font d’aprenentatge: “Vaig aprendre molt i és una persona molt sensible i comprensiva que contagia passió a qui treballa amb ell".

‍

En els boscos de Montseny, la xicoteta Tanit campa a pler perquè no li queda més remei: un embaràs de risc obliga la seua mare a guardar repòs. Un dia, mentre cerca al seu gos Xuc pel bosc, es topa amb l'àvia Perona, una vella rondinaire que viu aïllada i a qui tothom presa per bruixa. Tanit es convertirà en el seu aprenent mentre un fet inesperat sacseja el seu món i l'obliga a fer-se major abans d'hora.

‍

Àssia J. La-Roca va nàixer a 1997. Encara no ha complit 30 anys i ja suma dos llargmetratges com a directora de fotografia. Tanmateix, el seu futur reconeix no tindre-lo especialment dibuixat. Més bé, “incert”. "Rodar llargmetratges és una experiència que sempre m’omple molt perquè et permet focalitzar-te i impregnar-te durant molt de temps d’una història i uns personatges." Tot i haver rodat a Catalunya estos dos treballs, destaca el seu treball a la minisèrie Réxime, de Bea Saiáns, per a la CRTVG: “He rodat a Galícia recentment, amb Coven Films, i m'agradaria molt continuar rodant allí”. Afegix: "Mai havia fet de DOP en un projecte tan gran a València i va ser bonic i estrany. Vaig dormir a ma casa de tota la vida i tenia el set a quinze minuts caminant i això és un luxe." Fins al punt que el rodatge va acabar connectant amb la seua pròpia biografia d’una manera molt casual: "Fixa’t si me sentia a casa que l’hospital on rodàrem a València va ser on vaig nàixer!”.

‍

‍

La paradoxa és que, per arribar a poder viure moments així, La-Roca ha hagut de construir bona part de la seua trajectòria professional lluny del País Valencià. "En general, la gent que fem cine acabem anant als grans nuclis, Madrid i Barcelona, a vegades per sempre o momentàniament, per tal de buscar un lloc en la indústria. Però això està canviant: a València cada vegada hi ha més escola i professionals establerts que poden viure de l’audiovisual valencià, però perquè es mantinga cal cuidar-lo."

‍

‘Tanit’ s’estrenava als cinemes de tot l’estat espanyol el passat divendres 18 de setembre. Una història basada en la narració juvenil de Núria Albó, premi ‘El vaixell de vapor’ l’any 1984. Més informació sobre el film ací.

‍