'Enemigos', de David Valero: entre el rancor i el perdó

07.05.2025
Pablo P.

És difícil trobar a algú que no haja sofrit d’alguna manera assetjament escolar durant la seua adolescència. De fet, si no ho has patit, potser eres tu qui l’exercia. I ja sigues víctima o assetjador, de segur veies l’altre com al teu enemic. Si fores assetjat, segurament odiaries el teu maltractador però, pensares en ell des d'un punt de vista humà? Els assetjadors són també assetjats? Fan sofrir perquè sí o, potser, també ells o elles sofrixen com tu?

Este punt de vista és el dilema principal d’'Enemigos’, l’òpera prima (en solitari) del cineasta nascut a Sant Vicent del Raspeig David Valero. Presentada fora de competició al Festival de Màlaga d’enguany, la història segueix a Chimo i El Rubio, magistralment interpretats per Christian Checa i Hugo Welzel, respectivament, dos adolescents les vides dels quals estan marcades per l'enemistat i el ressentiment. Un d’ells, assetjat des de ben menut; l’altre, assetjador violent que sempre aconsegueix intimidar la seua víctima fins a fer-la tremolar. Però la vida pot deparar-nos sorpreses que no esperem i és a partir d’ahí, quan potser bufa el vent des de l’altre costat, quan ens posa reptes que potser mai ens hauríem pogut plantejar, ens fa canviar de punt de vista i vore diferent d'aquell que tenim enfront.

Per a ‘Enemigos’ és de vital importància mantindre els girs de guió en secret, respectar-los i preservar-los. Considerem molt important gaudir del film des de la incertesa, i s’agraeix que, des de la promoció de la pel·lícula, s’evite qualsevol sobre explicació i espòiler perquè l’espectador vaja coneixent tots estos canvis de rol que van sofrint els personatges protagonistes, claus per a poder empatitzar amb ells.

Christian Checa interpreta a Chimo, un jove d'Alacant assetjat des de fa anys

La música, habitual aliada de la imatge, esdevé ací també una peça clau del guió. Els personatges s’odien, però eixa enemistat potser és menor gràcies a la passió que els unix: la música urbana, el rap, els versos i els beats. No només rapegen els personatges, sinó que la banda sonora conté gran part de temes de hip-hop, estètica de carrer i molta defensa de la identitat d’un col·lectiu que, a més, troba en Alacant als màxims referents del gènere, considerada el bressol del hip-hop a l’estat espanyol. El film no és capitular, però Valero sí que el divideix en parts que reforcen encara més esta passió pel vers i la “tiradera”, utilitzant rimes de rap per a presentar estos blocs fílmics.

És ‘Enemigos’ una revisió del cinema quinqui, des d’un enfocament contemporani i diferent? Doncs, no. El gènere quinqui demana intèrprets no professionals i una estètica més lletja (possiblement relacionada amb el seu baix pressupost). Sí potser algun dels personatges secundaris podrien formar part d’un elenc quinqui dels 70, però l’enfocament, el missatge i el concepte visual es distancien molt del quinquisme que sí pel·lícules més actuals han treballat (‘Criando Ratas’ o ‘Volando voy’ s’apropen més a este gènere).

David Valero, amb Christian Checa i Hugo Welzel, durant el rodatge d'Enemigos a Alacant

Això sí, és ‘Enemigos’ una gran proposta de cinema social, un drama sobre la violència juvenil, i un film esperançador i provida (des del vessant no-feixista del terme)? Sí, i a més, està realitzat molt dignament, amb un tractament visual molt valent i un ritme que permet connectar emocionalment amb els personatges i empatitzar amb ells, plorant les seues males decisions i alegrant-se de les bones. Llàstima de minuts finals de pel·lícula, que potser agraden als més positivistes, però que fan malbé el treball valent i arriscat de tot l’anterior per a aquells que demanem menys conformisme i contenció. Recorda a ‘Verbo’ de Chapero-Jackson, per temàtica i interés per l'urbà, superant-la amb escreix; potser no arribe a ‘A cambio de nada’, la també òpera prima de Daniel Guzmán, amb temàtica pareguda però amb un to més constant i equilibrat. Per cert, destacar la gran presència davant de la càmera que aporta, una vegada més, la jove oriolana Luna Pamies, que tot i la seua edat i la poca experiència, demostra un enorme talent, dotant de personalitat i fortalesa els seus personatges. 

La pel·lícula s'estrenarà en cinemes el 9 de maig de 2025 i estarà disponible posteriorment en Prime Video. La seua preestrena va tindre lloc este passat dimarts als cinemes Kinepolis de Paterna, gràcies a la programació anual de preestrenes del Festival de Paterna Antonio Ferrandis.

Subscriu-te

Vols estar al dia de tot allò que publiquem sobre audiovisual valencia? Apunta't i t'enviarem les últimes novetats de la nostra web :)

Thank you! Your submission has been received!
Oops! Something went wrong while submitting the form.