Avelina Prat és pur positivisme. Una d'eixes persones que transmeten calma, pausa i que alegren els dies grisos. I, evidentment, això és també el que irradia i aconsegueix el seu cinema. ‘Vasil’ era tot generositat. ‘Una quinta portuguesa’ també. Però, a més, cal afegir que este segon film de la cineasta valenciana està rodat, i escrit, amb una maduresa i una serenitat tremendament envejables. La pel·lícula va ser estrenada al Festival de Màlaga 2025 amb molt bones crítiques, a més d'haver sigut seleccionada a la Secció Oficial del BAFICI, el Festival Internacional de cinema de Buenos Aires.

‍

Conversem amb la cineasta valenciana Avelina Prat, després de gaudir als Cinemes Lys, dies abans de la seua estrena, d'‘Una quinta portuguesa’, el seu segon llargmetratge, després de la bona acollida de l’òpera prima ‘Vasil’. “He tingut molta sort perquè el procés entre que vaig acabar l'anterior i l'inici d'esta ha sigut prou curt. Gràcies a Distinto Films [productora també de ‘Vasil’], que apostaren pel meu guió des del principi, la maquinària va posar-se en marxa molt ràpidament”. Això sí, no ha sigut fàcil: “ha sigut tot un repte rodar esta pel·lícula, una producció que implicava gravar a dos països, amb un guió prou més complex, ple de capes. Se suposa que en una segona pel·lícula cal donar un pas més, evolucionar, i això també implica més complicacions”.

‍

La història d'‘Una quinta portuguesa’ “naix d’una notícia que vaig llegir al periòdic. Un home nascut a les Illes Canàries, ja donat per mort per la seua filla, va aparéixer després de 40 anys a Veneçuela a un vídeo per xarxes socials dient: “declaro que estoy vivo"”. A partir d’este article, Avelina Prat construeix un drama humanista, molt ben escrit, que destaca pel bon treball de construcció de personatges, de les seues relacions i de girs que, tot i paréixer claus per a gaudir del film, no són més que elements afegits per donar-li a la pel·lícula un sentit complet.

‍

“No és una pel·lícula de suplantació d’identitats. No va per ahí” - Avelina Prat.

‍

‍

Encara que així s’haja venut a la sinopsi i tràiler, ‘Una quinta portuguesa’... no és l’essència del film. “A mi m’agrada molt el misteri, els enigmes… aleshores és comptar amb estos elements de thriller, però utilitzant-los d’altra manera. La suplantació d’identitats, en este cas, sorgix per una necessitat vital, però la pel·lícula va per un altre camí”. De fet, parla de moltes més coses: de fronteres, de colonialisme (i d’anticolonialisme), de migració, però també de fantasmes, d’estaments socials i de soledat. De família, d’herències i de secrets. Un guió, com diem, ple de contingut, i contat d’una manera suau, calmada, que amb paciència es digereix molt millor, perquè, a més, cal arribar amb fam a l’últim terç del film que, potser, no te l’esperes. “Van passar-me pel cap molts finals, moltes formes d’acabar la història, però no volia caure en l’enrevessament perquè sí, calia donar-li sentit des d’eixe estil que té la pel·lícula, apostar per la veritat que transmet en tot moment”.

‍

Al paper protagonista, un Manolo Solo “content de fer de persona normal”, ens reconeix Avelina Prat. Un actor [que ja havia treballat amb la cineasta a 2010 a un dels seus primers curtmetratges: ‘Puerta 6’], que demostra, una vegada més, ser un dels grans intèrprets de l'estat espanyol. “A Manolo el tenia al cap des del primer moment que pense la història. Vaig considerar l’opció d’un personatge més jove, però és que no podia deixar d’imaginar-me a Solo com al meu protagonista, així que vaig decidir-me per un personatge major, només perquè necessitava que fora ell”. I per què jardiner? “Té molt de sentit la seua professió a la quinta. Ell és professor d’universitat, cartògraf, viu al món de les idees, dividint el planeta en fronteres, molt metòdic… Calia que la seua transformació vital també estiguera relacionada amb eixe amor pel planeta, però en esta ocasió de manera molt distinta: clavant les seues pròpies mans a la terra, als cultius i a les plantes, deixant les idees a banda i amb una connexió real amb el sòl”. Acompanyant-lo, Maria de Medeiros, com sempre tan elegant i captivadora que, això sí, potser per al nostre gust, quede un poc desaprofitada.

‍

Un dels punts a favor del film són les relacions personals entre els personatges. Decisions sempre encertades a l’hora d’apropar o allunyar els protagonistes, demostrant que no sempre l’amor carnal és l’única opció possible. “De fet, entre els personatges protagonistes a la pantalla hi ha més amor que al paper. Per això vaig pensar al principi que hi haguera més diferència d’edat entre el personatge de Manuel i d’Amalia”. L’altre gran punt, les el·lipsis, tant temporals com narratives. Es conta molt amb molt poc. Avelina Prat demostra que cal tractar l’espectador de forma intel·ligent i amb només les anotacions justes, els detalls precisos, construïm des de la butaca allò que no es veu a la pel·lícula: “Des de la primera versió del guió, estan marcades totes eixes el·lipsis, sobretot eixe bot tan gran a la part central de la pel·lícula. Calia explicar una evolució en els personatges, però a través d’un salt que ens evitara excés d’informació i de metratge”. 

‍

“M'ha alegrat molt la reacció del públic perquè hi havia molts detalls pensats que dubtava si arribarien als espectadors” - Avelina Prat

‍

‍

‍

I altre punt a destacar que no volem que passe desapercebut és la seua banda sonora. De nou Vincent Barriere, compositor de ‘Vasil’ i de moltes altres produccions valencianes, reforça cada escena a on cal que els personatges diguen més que les seues paraules. “Amb ‘Vasil’ pensarem en un clarinet, pegava molt més amb la pel·lícula. Amb ‘Una quinta portuguesa’ ens hem decantat per un cello, utilitzant-lo d’una manera poc convencional, a través d’eixes melodies inconcluses i dissonants, que aportaren eixa estranyesa que demanava la història”.

‍

El rodatge d''Una quinta portuguesa' ha tingut lloc a una quinta real del país lusità, ubicada a Ponte de Lima, al nord de Portugal; i també a la ciutat de Barcelona. Segons Avelina Prat "tornaré a rodar a València, com vaig fer a 'Vasil', i segurament siga per a la meua següent pel·lícula".

‍

‘Una quinta portuguesa’ arriba als cinemes este divendres 9 de maig, de la mà de Distinto Films, en coproducció amb l’alacantina Jaibo Films. Ha participat en el seu finançament l’Institut Valencià de Cultura i compta amb la participació d’À Punt. La seua òpera prima, 'Vasil', pot vore's de manera gratuïta per RTVE.

‍

És la segona vegada que parlem amb Avelina Prat. La primera, per l'estrena de 'Vasil', es troba dins del capítol 10x03 del nostre podcast.

‍

‍