Entre Gandia i Los Angeles passa els seus dies el dissenyador de vestuari Carlos Rosario, artífex, entre molts altres projectes cinematogràfics, de l’impressionant vestuari de l’aclamada sèrie ‘Shogun’ o de l’últim projecte de la saga Alien ‘Romulus’. Parlem amb ell, aprofitant que el dissenyador nascut a Perpignan descansa uns dies a la Safor, “ací van nàixer els meus pares i a la platja de Gandia he estiuejat cada any de la meua vida. Tota la meua família és d’ací, d’Alzira i d’Oliva. Tot el vincle que tinc amb esta terra és de felicitat, de records, d’amistats des de la infància. Ací estan les meues arrels. Entre projecte i projecte, sempre preferisc vindre a València”. “El mar, la gent d’ací, tot açò em relaxa, estem a una hora de València, vaig i disfrute de museus, d’espectacles… me sent com a casa”. Però la relació amb Gandia va més enllà de les vacances de Carlos Rosario, perquè estant ací, va rebre una telefonada que va canviar la seua carrera professional.

‍

“Acabava d’arribar a Gandia. Just havia deixat les meues maletes a casa, i vaig rebre la telefonada del meu agent: m’havien elegit per a encarregar-me del vestuari de la sèrie 'Shogun'. En eixe mateix moment, vaig haver de marxar a Vancouver per a desenvolupar allà tota la feina”. Una preproducció que va iniciar-se durant la pandèmia i un rodatge que va durar més del projectat, entre setembre de 2021 i juliol de 2022. L’àrea de vestuari tenia un repte molt difícil per davant, ja que calia ser el més respectuós amb la cultura nipona i fidedigna amb la història dels samurais, i tot això sense poder aprendre in situ per les restriccions d’aquells anys. “La primera intenció que tinguérem per a documentar-nos va ser viatjar al Japó, però ens va ser impossible. Així que el que férem va ser contactar amb molts experts, professors de la Universitat de Kyoto, especialistes en l’època Sengoku, i així poder comprendre tots els detalls del vestuari d’estos anys. D’allò que més ens va ajudar va ser consultar les pintures de l’època i així comprendre la complexitat del vestuari d’aquell moment”.

‍

El treball de vestuari de Carlos Rosario per a ‘Shogun’, guardonat amb l’Emmy l’any passat, és d’una complexitat que desafia tota lògica possible, centrada en detalls minuciosos que a simple vista no podríem percebre. “La vestimenta del Sengoku pareix senzilla a simple vista, però està plena de detalls que representen alguna cosa diferent. El nivell de capes de roba que porten els personatges representa el seu estatus a la societat, i no és el mateix en homes que en dones. Ni tampoc entre personatges japonesos i occidentals. O també tots els detalls que es troben en les escenes bèl·liques, els motius de les teles, colors… Tot està estudiat”. I per això l’èxit d’una sèrie que va aconseguir 18 Emmys i 4 Globus d’Or, entre molts altres premis i nominacions. 

Carlos Rosario reivindica la seua feina i la seua professió, i incideix que “no tot al món del vestuari té a vore amb la tècnica, amb els dissenys, amb l’estètica”, perquè cal recordar que el vestuari per a cinema no és una tasca per a lluir al carrer o damunt d’una passarel·la. És una confecció feta per a treballar davant d’una càmera i també s’ha de buscar la practicitat i l’eficiència. “Una cosa és el respecte a la història i a la cultura japonesa; també que un trage siga vistós, quede bé en càmera; però també cal tindre en compte que el nostre treball el vestiran actors i actrius durant moltes hores de rodatge. Les armadures de l’època eren molt pesades. Substituírem el metall pel cuir i el cautxú, perquè són més fàcils d’envellir, són molt més lleugers i són més elàstics, perquè es necessita eixa flexibilitat per a facilitar els moviments dels intèrprets, i també per a evitar accidents. Ah, i han de ser fàcils de posar, i evitar estar moltes hores vestint els actors, clar. Tot ha d'estar pensat per a facilitar que l’actor i la resta de l’equip facen bé el seu treball, no posar-ho més difícil, i tot això s’ha de tindre en consideració a l’hora de fer un bon treball”. Això sí, sense mai oblidar que “estem davant d’una història real, molt estimada per la cultura nipona, i calia ser respectuosos i fidels a allò que es vestia en l’època”.

‍

“'Shogun' és el projecte somniat per a qualsevol dissenyador, es com tocar el cel. Parlem d’un projecte d’època, d’un treball molt intel·lectual, a on no només hi participa la documentació per ser fidels al vestuari d’un lloc i anys determinats, sinó que també cal comprendre la psicologia dels personatges. Són fascinants, complexes, no són lineals. Estàvem davant d’un projecte molt complet. I a això cal sumar-li que teníem un equip… el millor amb què he treballat en 30 anys de carrera. Els productors, els directors, l’estudi… ens han donat suport en tot per a fer el millor treball possible, cosa que mai passa. Eixe respecte ha sigut la clau d’haver tingut l’èxit que hem tingut”.

‍

Els inicis de Carlos Rosario al món del vestuari per a cinema són poc freqüents, perquè la transició entre acabar els seus estudis de moda a París i començar a treballar a Hollywood, directament, no va existir. “Jo no sabia ni que les pel·lícules necessitaven un dissenyador de vestuari. Però en unes vacances a Los Angeles, jo portava els meus dibuixos fets a les meues estances professionals a França, i algú em va dir que els presentara a la Unió de Dissenyadors. M’acceptaren al sindicat i unes setmanes després em telefonava el cap de vestuari per oferir-me fer els dibuixos de ‘Batman & Robin’ (Joel Schumacher, 1997). Tenia 21 anys i estava dins d’una pel·lícula de Batman. I al cap de poc, conec a Colleen Atwood, dissenyadora de vestuari de Tim Burton, vaig treballar amb ella fent els dibuixos de les seues pel·lícules i d’ahí, a assistent i, poc després, a capitanejar l’àrea com a dissenyador de vestuari”. Carlos Rosario ho reconeix: “he tingut moltíssima sort. Vaig començar des del principi en grandíssims projectes, he aprés des de baix i rodejat dels millors professionals d’este món”.

‘Boulevard’, amb Robin Williams, la saga ‘No respires’, ‘El rehén’ o l’última pel·lícula de la col·lecció de Millenium ‘The Girl in the Spider's Web’ són alguns dels treballs més destacats de Carlos Rosario. Però, sense dubte, al món cinematogràfic, tant ell com la resta d’admiradors del seu treball, destaca de la seua obra la tasca executada a l’últim film de la saga Alien ‘Romulus’. “Conec a Fede Álvarez des de fa molts anys, ja porte cinc pel·lícules amb ell. I l’oportunitat de fer una pel·lícula com ‘Alien: Romulus’ és increïble. Era la primera vegada que confeccionava vestuari per a un món espacial, per a astronautes, uns vestits molt difícils de dissenyar, molt tècnics i, a més, cal ser creatiu. Però formar ja part del món d’Alien amb este treball, em fa sentir molt orgullós”.

‍

“La gent no sap que a l’àrea de vestuari hi ha moltíssima feina. Per exemple, cada peça de vestuari de ‘Alien: Romulus’ va ser realitzada 25 vegades”. 

‍

El món del disseny de vestuari, tan complex i també tan desconegut per a gran part de l’audiència, és tan agraït com sacrificat. I, evidentment, no totes les produccions tenen les mateixes exigències. Carlos Rosario ha treballat en drames, en thrillers, en pel·lícules de terror, i, com hem dit adés, en cinema històric i de ciència-ficció. Per a Rosario, “és sempre més desafiant dissenyar vestuaris en mons ficticis o d’èpoques passades, però la realitat és que cada pel·lícula és un repte en si mateix. Aquelles pel·lícules que pareixen més senzilles perquè se situen en l’actualitat, cal fixar-se en altres detalls, més emocionals, més psicològics dels personatges. Trobar les peces correctes perquè, amb poc, la vestimenta ho diga tot. A vegades, estos projectes són molt complicats i requerixen fer moltes proves per a trobar la combinació exacta”.

‍

"Tindre a 150 persones, de les millors del món, treballant per a tu, amb cinc dibuixants, diferents assistents, gent només encarregada de les teles… a eixe nivell, com a artista, et sents completament ple”. 

‍

Tot i que la seua relació amb Espanya i amb València és prou contínua a nivell personal, no ho és tant en l'àmbit professional, ja que mai ha participat en una producció estatal. Així i tot, continua tenint eixe somni que espera que algun dia es faça realitat: “El meu somni és treballar amb Almodóvar. Ara que he tingut èxit amb ‘Shogun’, qui sap? I, si no, almenys poder conéixer-lo. Recorde vore ací a Gandia ‘Mujeres al borde de un ataque de nervios’ i per a mi sempre ha sigut una referència. Em va marcar moltíssim, i crec que allò va marcar-me i guiar-me d’alguna manera a acabar fent vestuari per a cinema”.

Per a finalitzar, Carlos Rosario ens avança alguns dels projectes que té en marxa per als pròxims mesos, incidint, i ben emocionat ens ho transmet, en la segona temporada de ‘Shogun’. “Estic esperant la telefonada que em diga quan comence amb ‘Shogun 2’, ja estan els guions molt avançats. El primer que he demanat és que per a esta segona temporada l’equip sí que puga viatjar al Japó per a continuar la nostra recerca i perfeccionar el nostre treball”. Això sí, pot ser que durant este projecte, cal que Rosario intervinga, de nou, en una nova història del món d’Alien. “M’han cridat per a fer el vestuari de la nova proposta de l’univers d’Alien [la seqüela de Romulus], així que tot indica que els pròxims anys la meua feina anirà en la mateixa trajectòria. M’he volgut enfocar en estos dos projectes, primer perquè vull continuar la meua relació professional amb el cineasta uruguaià Fede Álvarez, amb qui treballe molt bé; i després, perquè com no dir sí a ‘Shogun’, que el considere ja com el meu fill. He posat tot el meu amor en ell, i vull continuar dins d’este univers fins al final”.

‍