'Toda una vida’ va ser un dels projectes audiovisuals valencians més interessants i, al mateix temps, infravalorats, dels últims anys. Marta Romero retratava a la pantalla l’amor entre els seus avis, filmats durant 12 anys, i rebia el reconeixement de crítica i públic [oblidada, això sí, de manera injusta pels acadèmics, tant valencians com espanyols]. La seua aventura audiovisual continuava lluny del Baix Maestrat però molt lligada al documental. ‘Dones en lluita’ és el projecte de 3Cat que recorre diferents racons del món, contant en 6 capítols 6 històries de dones que lluiten pels seus drets, convertint el seu patiment del passat en un ensenyament present per a les dones del futur. Romero participa d’este combatiu i emotiu treball des de l’apartat de directora de fotografia: “Vaig entrar al projecte de casualitat. Em va recomanar Sílvia Subirós [‘La cuina dels homes’, 2022], ja que no va poder acceptar la tasca per haver de viatjar molt, acabant de ser mare. A partir d’ahí vaig conéixer la resta de l’equip. Un equip que a Barcelona sí que era més extens, però que de viatge només fórem 3: Txell Feixas, Oriol Andrés, caps de la sèrie, i jo”.

‍

Un projecte desenvolupat durant moltes setmanes, i realitzat a sis països diferents: l’Afganistan, Guatemala, el Líban, El Salvador, el Senegal i Catalunya. En tots ells, sis dones protagonistes amb una reivindicació que, en tots els casos, els aplega de transformar el seu patiment en força per canviar el seu entorn. “Les dones protagonistes són activistes perquè no els n'ha quedat una altra. Van ser perjudicades per un tema concret, i li donen la volta a eixa injustícia i la convertixen en lluita, en un ensenyament”. L’ablació, l’explotació il·legal de sòl indígena, els desnonaments, l’avortament, el treball esclavista i la persecució i aboliment dels drets de les dones acaparen els temes centrals de la sèrie que, de manera intencionada i encertada, assenyalen el patriarcat, el capitalisme i la religió com a culpables.

“Ha sigut un aprenentatge brutal. Cada vegada que tornava d’un rodatge, m’afectava, estava remoguda per dins. Soc encara més conscient dels meus privilegis. Després, haver de mirar allò que havia enregistrat, m’afectava”. Un dels viatges més complicats que ens relata Marta Romero va ser al Líban: “Vàrem viure els bombardejos a Beirut. Però el calendari de rodatge estava tan condensat que, o anàvem o queia el capítol. Per sort, vàrem poder tornar bé al vol que teníem reservat, però varen ser situacions complicades, al límit. Un altre capítol que també va complicar-se va ser el de l’Afganistan, amb la prohibició d’entrar a l’equip de rodatge a Kabul per part del govern talibà a només dos dies de començar el treball. Li facilitàrem un telèfon a, Zuhal, una jove afgana, protagonista del capítol, molt disciplinada, que amb l’ajuda d’una amiga, varen gravar tota la seua feina, amb totes les restriccions i el perill que suposava fer-ho”.

‍

La planificació d'este projecte va ser tot un repte, perquè, tot i haver-hi un guió i una sèrie de conceptes que estructuraren el treball, el fet de viatjar a un altre país, moltes vegades en regions allunyades i de difícil accés, i en un context social i polític de repressió i silenci, el treball de camp va ser essencial per al bon resultat final. "Havíem de tindre un denominador comú en tots els capítols, l'entrevista mare, i partir de la qual la resta del contingut anava sorgint. Pel que fa a la fotografia, utilitzarem tots els recursos dels quals disposàvem, i també tirarem de molta imaginació. Portàvem poc de material, poca il·luminació, i vàrem de recórrer moltes vegades a llogar material allà, contractarem personal professional de so de cada lloc a on anàrem..." Marta Romero destaca "el gran treball de muntatge que s'ha fet amb tot el material enregistrat, que li dona sentit a tot i li atorga el missatge que es vol transmetre".

‍

"Donaria per a un altre documental com aconseguirem rodar la sèrie 'Dones en lluita' entre les tres persones que vàrem viatjar.

‍

‍

Les protagonistes d’esta primera temporada de la sèrie són Zuhal Sherzad, de l’Afganistan, Ana Rutilia Ical Choc, indígena q’eqchi’, Sophie Ndongo, camerunesa activista al Líban, Teodora Vásquez, d’El Salvador, Fatou Diatta, rapera conegua per l’àlies “Sister Fa”, i Samanta Randos, catalana membre de la PAH. “Tant de bó es faça una segona temporada, hi ha encara moltes històries com estes per contar”, ens confessa Marta Romero.

‍

La benicarlanda continua la seua carrera cinematogràfica des del vessant de directora i guionista, i actualment forma part de la Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català: “M’he passat a la ficció. Estic coescrivint amb Luz Ruciello un guió, es diu ‘Pista de ball’, i puc dir que la història naix d’una vivència personal. El meu apropament a l’audiovisual sempre ha sigut des del documental, així que està sent tota una experiència escriure ficció, sobretot per la llibertat que et dona”. La sinopsi que ens facilita la Residència de guions parla de ‘Pista de ball’ com la vivència d’una jove qui viu intensament, combinant el seu tractament mèdic amb festa, drogues, i liderant la seua pròpia banda de música. Els seus últims informes mèdics l’obliguen a ingressar de nou a l’hospital i allí coneixerà a Silvi, una dona major qui és la seua companya d’habitació. El temps que passen juntes es convertirà en eixa antesala de ‘Pista de Ball’, una representació en miniatura del que és viure.

‍

‍

Finalment, no podíem no conversar amb ella, de nou, sobre ‘Toda una vida’, projecte que li va dur, entre moltes altres alegries, guanyar el DocsValencia o el Premi a Millor Òpera Prima a la Xina. “Per a mi, tot el que siga parlar d’amor, d’alzheimer i dels meus iaios, encantada. Sempre estic disposta a recordar este projecte. Si no parles de la gent, deixen d’estar ahí”. “Haver rodat ‘Toda una vida’, amb tan pocs recursos, m’ha ajudat molt a enfocar millor este nou projecte documental. De fet, els dos projectes, en cas d'haver sigut rodats amb més gent, amb més recursos… no hagueren sigut igual. Era important eixa intimitat, i això s’ha notat”, finalitza Marta Romero.

‍

‍

Podeu vore el documental complet ací

‍