Com amants del terror, i del cinema valencià i en la nostra llengua, que puguem gaudir d’un projecte audiovisual com ‘Tu no eres jo’ és un autèntic regal. Però si a més està rodat amb una seguretat, un pols i un domini del llenguatge com ho continuen demostrant Moisés Romera i Marisa Crespo, passa de ser un entreteniment a ser tot un luxe. El desafiament al qual s’enfronten la parella de cineastes valencians és majúscul, i venint d’un curtmetratge com ‘9 pasos’ a on guanyaren allà a on es presentaren, les expectatives eren molt altes. Però les superen amb escreix.

La pel·lícula seguix Aitana, qui torna a casa per Nadal amb la seua parella i el seu fill, descobrint que res és com ho va deixar: una estranya ocupa el seu lloc, la seua família pareix més hostil que afectuosa i la sensació que alguna cosa sinistra s’amaga darrere dels seus pares (i del seu nou grup d’amistats) es torna insuportable. Roser Tapias, Jorge Motos, Pilar Almeria o Alfred Picó són alguns dels noms rellevants d'esta cinta produïda per Proyecta Films.

Estem davant d’un thriller psicològic, amb tocs de terror clàssic i una estructura de suspens que avança a poc a poc, alimentant el monstre d’un espectador que en vol més, que s’endinsa en una història plena de secrets i que acaba eixint de la sala amb un somriure per haver gaudit d’un treball ben fet. Crespo i Romera construeixen la seua òpera prima a base de talent, de conéixer ben bé este gènere i de referents evidents que apareixen durant el film, que ens fan recordar joies del terror com ‘La semilla del diablo’, ‘Us’ o ‘The Other’.

‘Tu no eres jo’ demostra que no cal un gran pressupost, ni una gran companyia al darrere, ni tampoc efectismes gratuïts per fer botar del seu seient l’espectador, perquè amb destresa i valentia, Romera i Crespo submergixen l’audiència en el mateix malson que viu la protagonista, amb por al reemplaçament, a la tradició i a no encaixar a la teua família. Un relat on l’horror no només ve dels ensurts (que, ullet, perquè també n'hi ha, i molt ben executats), sinó del desconcert i l’angoixa del seu (excel·lent) personatge principal.

‍

‍

I no hem parlat encara d’ella: Roser Tapias, qui dona vida al personatge protagonista d’Aitana i que l’executa de meravella. Tapias, qui protagonitza per primera vegada en la seua carrera un llargmetratge, aconsegueix encaixar perfectament en el personatge, també canviant el seu català oriental perquè siga acord a la llengua valenciana emprada per la resta de personatges. Fet que, tot i paréixer obvi, no sempre s’incidix en ell i porta a confusió i frustració, traient-te de la història.

Si cal posar-li algun però, potser el desenllaç no sorprén tant l’espectador més experimentat en el gènere, que ho ve vindre, però això no resta mèrit a l’impecable treball de guió, direcció i posada en escena. ‘Tu no eres jo’ és un debut increïble, demostrant que el terror en valencià no només és possible, sinó que pot ser sofisticat, inquietant i, sobretot, tremendament efectiu.

Ah, i anotar que esta excel·lent pel·lícula no va estar nominada ni als Premis Goya ni tan sols als Premis de l’Audiovisual Valencià ‘Lola Gaos’, fet que personalment ens indigna, tant per la desconsideració al treball d’ambdós cineastes, com pel menyspreu que torna a tindre el gènere de terror als guardons generalistes.

'Tu no eres jo' es va estrenar a les sales de cinema el 13 de desembre, aprofitant el context nadalenc del film. Abans havia sigut projectada a altres festivals, com per exemple al Cinema Jove de València. I des del 21 de març està disponible al catàleg de Filmin.

‍

A Cinestèsia, entrevistàrem els cineastes Marisa Crespo i Moisés Romera, durant la celebració de l'edició 39 del festival valencià Cinema Jove. Pots escoltar la conversa ací.

‍