El productor Jorge Acosta, al capdavant d’Inaudita Films, esclata contra la gestió de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) i, especialment, contra el departament d'ajudes, encapçalat per Angélica Manrique. Acosta, qui en uns dies estarà a Barcelona per la seua nominació a Millor Curtmetratge de Ficció per ‘Una cabeza en la pared’, denuncia les irregularitats de l’administració a l’hora de fer requeriments a les productores, plenes d’errades, incompliments i anomalies: “ens demanen coses rocambolesques, tràmits il·legals, sense signatura, sense data, terminis que incomplixen la Llei de Procediment Administratiu Comú, telefonades que impedixen deixar registre d’allò que es demana… És d’un nivell d’incompetència i un desastre administratiu espectacular”.

‍

El cap d’Inaudita Films i de Pasarela assenyala directament l’Institut Valencià de Cultura, assegurant que la situació no és puntual, tampoc personal, però sí sistèmica, afectant el treball diari de les productores valencianes que depenen de les ajudes que atorga Conselleria per poder afrontar els diferents projectes audiovisuals anuals: “hi ha un problema de fons, i és estructural: bases mal dissenyades, retards constants en les convocatòries, inseguretat jurídica… una política audiovisual que impedix consolidar-nos com a indústria referent. És impossible que així pugam competir, però mai, amb territoris potents com el basc, l’andalús, el gallec o el català”.

‍

“Ens volen vendre el relat de les nominacions i dels èxits puntuals. Però per darrere tot funciona malament”.

‍

Acosta vol deixar clar que no és una qüestió de color polític: “La situació amb el govern anterior tampoc era la ideal. Però és que el nivell d’incompetència d’ara és salvatge. I ningú vol assumir responsabilitats. Si les coses es feren bé, esta persona [Angélica Manrique] no estaria en el càrrec. Volem gent, de qualsevol partit, que siga competent i que tinga coneixement del sector cinematogràfic. Però, amb ella, no és el cas”. L’IVC va organitzar la setmana passada l’acte de rebuda de nominats i nominades valencianes als Premis Goya, esdeveniment al qual Acosta va avisar que no hi acudiriar: “El millor que podria passar després d'esta entrevista és que els que evitaren fer-se una foto amb mi foren ells.”

‍

‍

Això sí, el malestar del productor no es limita a l’IVC. Acosta carrega també contra la passivitat del sector audiovisual valencià. Considera que les associacions i col·lectius professionals “actuen amb por i covardia. Si tenim estos inútils és perquè els ho permetem. Si mires les votacions internes, t’adones que no hi ha voluntat real de canviar res. No hi ha reflexió sobre quina indústria volem d’ací a cinc anys. I així anem cap al desastre”. Acosta planteja forçar l’estructura establida perquè puguen canviar les coses: “Potser el sector hauria de pensar-se no demanar ajudes un any per forçar una negociació seriosa de les bases. Però clar, ningú vol assumir eixe cost”.

‍

“Les associacions estan reunint-se constantment amb ells, em consta que les reunions són molt tenses, però després no s'acaba mai d'alçar la veu”.

‍

Entre tant de rebombori, una nominació als Goya

Malgrat el malestar amb la gestió pública, cal destacar el moment dolç que viu professionalment Jorge Acosta, gràcies a una nova nominació als premis més importants del cinema espanyol. Fa un parell d’anys, Inaudita Films aconseguia estar, per partida doble, a la gran gala del cinema estatal, amb ‘Una terapia de mierda’ i ‘Todo está perdido’. Ara, amb ‘Una cabeza en la pared’, de nou el productor valencià optarà a guanyar un “cabut” en la pròxima cita del 28 de febrer a Barcelona. “El curt no parla de bous. Ni de toreros. ‘Una cabeza en la pared’ parla de masculinitat, de soledat, del sentit de pertinença a un col·lectiu. Però també de l’extrema polarització de la societat en què vivim, a on cada vegada estem més dividits”.

‍

‍

Han passat tres anys des de l’abolició dels bous a Espanya, i Rafael Jesús ja no podrà ser la figura del toreig a la qual estava destinat. Vaga pels carrers intentant encaixar en este nou món que no guarda cap espai per a ell. Però cada pas que fa el porta més lluny de l’arena, i més prop de la sang.

‍

El curt, destacable pel seu guió, però també per la seua proposta visual, ha aconseguit els mèrits per donar el bot al format llarg, pel·lícula ja rodada i, irònicament, gràcies en part a les ajudes de l’IVC: “Estem molt agraïts per l’ajuda de Conselleria. «Al César lo que es del César». Tot i que m'hagen fet un requeriment referit a este projecte amb un terme il·legal de només tres dies, sense signar i demanant documentació prèviament aportada”, puntualitza Acosta. La pel·lícula, i el curt, estan dirigits per Manuel Manrique i protagonitzats per Nacho Sánchez, i viatjarà pròximament per festivals esperant finalitzar el circuit per poder presentar-se en comunitat a les sales de cinema.

‍