Ens trobem a Vistabella del Maestrat, a la comarca de l’Alt Maestrat. Un entorn de muntanya, tranquil i aïllat, on el paisatge de boscos i masies disperses contrasta amb la història real, que ara torna a primera línia a través de la pantalla. La sèrie ‘La Chaparra (Yo nací en una secta)’, revisita el cas d’una comunitat pseudorreligiosa que va operar durant anys en una masia d’esta zona de l’interior de Castelló. Un projecte, dirigit per Elena Molina, que recupera en format documental un episodi que va marcar diverses famílies del territori i que, amb el temps, ha acabat convertint-se en un dels casos més impactants de control coercitiu i abusos en l’àmbit rural valencià.

‍

Movistar Plus+ estrena este dijous 30 d’abril esta docusèrie que s’endinsa, amb una clara vocació d’anàlisi i reconstrucció periodística, en la història de diverses famílies que, a finals dels anys noranta, es van instal·lar en una finca, anomenada “La Chaparra”, d’esta localitat castellonenca amb la idea de construir una vida comunitària alternativa. Aquell projecte, malgrat eixa primera i idíl·lica idea, va acabar derivant en un sistema de control absolut exercit per Antonio Garrigós Lucas, conegut com el “Tio Toni”. El relat audiovisual combina testimonis directes, material d’arxiu i reconstruccions dramatitzades per mostrar com aquell entorn aparentment utòpic es va transformar en un espai d’aïllament, dependència emocional i submissió. La producció posa especial èmfasi en la transmissió intergeneracional del control, amb tres generacions d’una mateixa família afectades pel sistema intern de la comunitat.

‍

La sèrie documental, que s’estrena este dijous 30 d’abril, està dirigida per Elena Molina, codirectora de ‘Flores para Antonio’, i produïda des de Madrid per Movistar Plus+ i En Cero Coma.

‍

‍

El cas va eixir a la llum pública el 2022, quan una operació policial va desmantellar el grup i va detindre diversos dels seus integrants. El líder, Antonio Garrigós, va morir en presó preventiva mesos després, abans de ser jutjat. Posteriorment, l’Audiència Provincial de Castelló de la Plana va celebrar el procés contra diversos exmembres de la comunitat, en una causa que ha acabat amb condemnes per abusos sexuals i altres delictes relacionats. La sèrie també posa el focus en les conseqüències personals del cas: el trencament familiar, la reconstrucció identitària de les víctimes i el debat sobre la dificultat de tipificar legalment la manipulació coercitiva en entorns sectaris. Tot això es construeix a partir de testimonis que, anys després dels fets, intenten donar sentit a una experiència marcada per l’aïllament i la dependència psicològica.

‍

‘La Chaparra’ s’inscriu en una tendència creixent del documental contemporani: la revisió de casos reals a través de la mirada de les víctimes i l’anàlisi dels mecanismes de control emocional. En este sentit, la producció no només recupera un episodi del passat recent valencià, sinó que el situa dins d’un debat més ampli sobre la vulnerabilitat social i els límits de la llibertat individual en contextos tancats. Este projecte recorda altres propostes audiovisuals recents, com la sèrie ‘Confía en mí: El falso profeta’, de Netflix; ‘Twisted Yoga’, d’Apple TV; o les propostes de ficció ‘Harmonia’ o ‘El testamento de Ann Lee’.

‍