El Festival de Sevilla acollirà l'estrena de l'òpera prima del cineasta català Marc Ortiz Prades, ‘Els mals noms’, produïda per la valenciana Paloma Mora d'Admirable Films i TV ON Produccions i Marc Muñoz, de Lamalanga Produccions. La pel·lícula, que compta amb el suport d'À Punt i l’Institut Valencià de Cultura (IVC), a més de RTVE, 3Cat, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i Afin SGR, ha sigut seleccionada en la secció Rampa, l'espai del certamen dedicat als nous talents del cinema europeu.

‍

‘Els mals noms’ es presenta com un retrat fílmic íntim, auster i fragmentat sobre la figura de Florencio, conegut popularment com “La Pastora”. Este home intersexual nascut l'1 de febrer de 1917 va viure més de 30 anys com a dona fins que es va atrevir a ingressar en la guerrilla per a fugir de la Guàrdia Civil. Un fet que la propaganda franquista va utilitzar per a convertir-li en el boc expiatori perfecte a qui acusar de tots els crims sense resoldre de la zona. Una llegenda negra que encara hui perdura en l'imaginari col·lectiu, però que el director recupera en el seu debut en el llargmetratge des d'una mirada profundament humana. “El vincle personal que tinc amb aquesta història és tal, que resulta impossible trencar-ho: em vaig criar pels mateixos carrers pels quals corria la Pastora, jugava en els boscos on s'amagava i la meua àvia, que és qui em llega la seua història, va ser una de les seues modistes”, asegura Marc Ortiz.

‍

'Els mals noms' és el títol definitiu d'esta òpera prima que va rodar-se sota el nom provisional de 'L'aguait'.

‍

‍

‍

La proposta constitueix un exercici de recopilació de memòria oral de diversos anys a càrrec d'Ortiz Prades, a partir dels relats de nombroses persones que van conéixer directament o indirectament a Florencio. El realitzador els ha dramatitzats i distribuït al llarg d'una estructura narrativa intencionadament mínima, evidenciant que els fets que aquesta pel·lícula exposa pertanyen a un relat fragmentat on existeixen buits. ‘Els mals noms’ s'ha construït com una desmitificació del personatge i una reivindicació de la diferència, en paraules del seu autor, “és una crònica de transformació i de llibertat personal en una època en què el distint era condemnat”.

‍

El film combina el rigor històric amb la poètica visual, mentre juga amb plans llargs, un tempo pausat, interpretacions sòbries, atmosferes sonores que naixen del naturalisme i decorats minimalistes.

‍

Rodada a les comarques d'Els Ports i Baix Maestrat del País Valencià, i en les de Montsià, Terra Alta i Baix Ebre, a Catalunya, en localitzacions naturals on va viure Florencio, ‘Els mals noms’ manté la identitat lingüística i paisatgística del territori, on els personatges s'expressen en el valencià/català local i transiten els mateixos paratges d'oliveres, garroferes i pedra seca per on La Pastora va pasturar, es va amagar i va lluitar. Ortiz Prades concep esta decisió com una manera de retornar al territori la seua pròpia veu. Tres intèrprets, Adrià Nebot, Álex Bausá i el castellonenc Pablo Molinero, encarnen al personatge en diferents moments de la seua vida. El film adopta una estructura capitular, on cadascun corresponent a una etapa vital i a un nom distint pel qual es va conéixer al protagonista. “D'una banda, aquesta decisió respon a la naturalesa fragmentada dels relats orals que he anat arreplegant i que són la matèria primera des de la qual es va escriure el guió. Per un altre, serveix per a contextualitzar els diferents noms que li van imposar o va triar”n, apunta el cineasta. Altres intèrprets valencians completen l'elenc, com Nacho Fresneda, Raquel Ferri, Maria Maroto o Àngel Fígols.

‍

‍

Visualment, ‘Els mals noms’ utilitza un format d'imatge que va mutant al llarg del metratge però amb un predomini de l'1.33, una elecció que intensifica la proximitat i priva a l'espectador de l'horitzó durant bona part del metratge. “A l'inici, Teresa viu atrapada en una terra de la qual no pot desvincular-se i que li impedeix expressar-se -explica el director-. Però a mesura que avança la trama, l'horitzó apareix i s'amplia, acompanyant simbòlicament la seua metamorfosi en Florencio”. El mateix Ortiz Prades descriu la seua pel·lícula com un “biopic històric intencionadament fragmentat”, una obra on el públic completa el sentit de la història a través dels silencis i els buits. Ens trobem davant una pel·lícula atípica de postguerra. “Els mals noms’ és una experiència de cerca, on l'espectador ha d'investigar i elucubrar. La satisfacció està en anar resolent els interrogants”, afirma. Per al cineasta, Florencio Pla Meseguer simbolitza la diferència i la resistència enfront de la norma imposada. “La Guàrdia Civil va trobar en la seua diversitat la qualitat perfecta per a construir un relat on el diferent era automàticament assimilat com l'il·legal, el pervers, l'incorrecte, el malalt… tot el dolent en definitiva. La meua pel·lícula busca desmuntar eixa mentida i reivindicar la humanitat de Florencio”.

‍

‘Els mals noms’ és, en definitiva, una pel·lícula que convida a mirar de nou el que créiem conéixer, un retrat sensible d'un personatge que es va negar a viure sota els noms imposats.

‍

“Aquesta història em va ser llegada per la meua àvia, però és també la història de molts altres que com Florencio van ser silenciats pel seu origen, naturalesa o gènere. I, sobretot, és la història d'algú que només volia ser reconegut tal com se sentia: un home”, conclou Ortiz Prades.

‍