Un dels successos més mediàtics de la ciutat de València en els últims anys arriba a la xicoteta pantalla a través de Netflix: ‘La viuda negra’ recrea l’assassinat d’Antonio Navarro Cerdán, des de la seua planificació per part de la seua dona Maria Jesús Montero fins a la seua resolució, que va finalitzar amb l'empresonament d’ella i de l’executor del crim, Salvador Rodrigo, amant de ‘Maje’. Un film dividit en capítols que, sorprenentment, no va ser convertit en sèrie i va ser concebut, des de la seua ideació, en un llargmetratge episòdic que funciona molt bé. “El crim de Patraix és un cas molt senzill, no té girs inesperats ni els cliffhangers necessaris com per a fer una sèrie i captar l’atenció de l’espectador durant diferents moments. Si haguérem optat per fer una sèrie, l’audiència no crec que haguera arribat al final”, declarava el guionista i productor de la sèrie Ramón Campos a una entrevista a Moobys.

‍

‍

El departament d’homicidis de València de la Policia Nacional rep l’avís d’un assassinat a un garatge del barri valencià de Patraix. Tot i en un primer moment descartar que la dona de la persona morta tinga relació amb el cas, les incongruències durant el període de declaracions comencen a vincular la vídua amb el crim. Una dona amb moltes relacions extramatrimonials i un gran domini per a la manipulació, sumat a evidències captades per punxades telefòniques, corroboren la participació de Maje, i un dels seus amants, amb l’assassinat d’Antonio Navarro.

‍

L’equip interpretatiu el lidera Carmen Machi, com a cap de la investigació, acompanyada pel castellonenc Pablo Molinero i el valencià Ramón Ródenas. Ivana Baquero com a Maje, Tristán Ulloa com a Salvador i l’alzirenc Àlex Gadea com a Arturo (nom fictici de la víctima real) completen l’elenc protagonista. Apareixen durant el metratge altres actors i actrius valencianes, com Pau Durà, Marta Belenguer, Tània Fortea, Marta Santandreu o Amparo Oltra.

‍

Un dels punts forts d’este treball dirigit pel gallec Carlos Sedes és la mescla, en alguns dels moments de la pel·lícula, d’elements documentals que s’entremesclen amb la ficció, dotant el contingut de versemblança i apropant el cas real del crim de Patraix a l’entreteniment true crime que proposa el film. Una molt bona decisió fer ús dels àudios reals del cas per a retratar la investigació policial, com també algunes imatges de la detenció i del judici o recreacions exactes d’imatges molt mediàtiques del cas real.

‍

‍

Tot i això, d’altres propostes, sobretot dirigides a completar espais narratius amb trames secundàries, com la vida personal de la inspectora protagonista, l’assassinat d’un dels companys de feina o els assumptes familiars d’altres personatges secundaris ennuvolen, sense aportar pràcticament res, l’avançament de la trama principal. Això i l’obsessió d’introduir, per “valencianitzar” el producte, clixés, “parauletes de la terreta” i idiosincràsia valenciana postissa que, més que contextualitzar, ridiculitzen i avergonyeixen l’espectador, sobretot el valencià. Els “Vinga, nano!”, “una cassalleta” o “ai carinyet” en un guió completament en castellà, reduïxen la nostra llengua al meme. A açò cal sumar-li que, majorment, les localitzacions valencianes que apareixen són la Ciutat de les Arts i les Ciències i l’Albufera i que algunes de les seqüències que es desenvolupen al barri de Patraix són, realment, carrers del barri madrileny de Chamartín, d’altres Alcorcón. A Novelda, per decisió de Bambú Producciones de no obrir ferides del passat, no va servir de set de rodatge per a les seqüències que transcorren al Vinalopó Mitjà.

‍

Però, deixant a una banda el purisme, ‘La viuda negra’ complix com a true crime, el treball interpretatiu és excel·lent i la construcció del cas a través dels diferents personatges protagonistes enganxa i emociona. A més, un final que, tot i previndre'l perquè coneixem la història per anticipat, queda molt ben tancat i explicat. Un producte Netflix de manual, "l'abc" de la plataforma que, com ocorre amb altres treballs de la marca, funciona.

‍