L'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual (AVAV) va celebrar dijous passat, 2 de juliol, a l'Espai d'Art Contemporani El Castell de Riba-roja de Túria, la Jornada de Reactivació, Reforç i Prevenció de l'Audiovisual Valencià 2026, una jornada de treball col·lectiu, formació tècnica i reflexió estratègica per a impulsar la recuperació del sector després de la DANA. La trobada, organitzada amb la col·laboració del Ministeri de Cultura, a través de l'ICAA, va reunir més de 60 professionals del sector audiovisual valencià en les taules de treball i les sessions formatives, i va congregar prop de 200 persones en el concert de cloenda ‘Ecos de Llum’, celebrat aquella mateixa nit a l'Auditori de Torrent.

‍

La jornada es va inaugurar amb la intervenció de Robert Raga Gadea, alcalde de Riba-roja de Túria, i Glòria March, presidenta de l'AVAV. Raga va destacar el significat de celebrar la trobada en un municipi que encara es troba en procés de reconstrucció: «Estar en este edifici, tan important per al poble, junt amb gent d'un sector tan rellevant, quan a penes a 100 metres encara poden vore's els efectes de la DANA i continuem en plena reconstrucció un any i set mesos després, té un significat especial». L'alcalde també va tindre un record per a les deu persones que van perdre la vida al municipi a causa de la DANA i va expressar el seu desig que «les taules de treball convocades siguen efectives perquè les institucions puguen ajudar, estiguen coordinades i contribuïsquen a evitar que això torne a passar».

‍

Per la seua banda, Glòria March va subratllar el compromís de l'Acadèmia amb la reconstrucció del sector: «Parlar de la DANA és parlar d'una de les majors desgràcies que ens ha afectat a totes i tots, també al sector audiovisual. Per això consideràvem important organitzar una jornada en què estigueren presents els principals agents de la indústria, des de la televisió pública fins a institucions com l'IVC, passant per productores, professionals afectats, psicòlegs, tècnics i catedràtics, per a fer un treball de reflexió conjunta que permeta reforçar l'audiovisual valencià». March va destacar, a més, que «per primera vegada, una acadèmia audiovisual proposa un marc d'actuació, anàlisi i prevenció de cara a futures emergències climàtiques».

‍

‍

La xarrada inaugural, titulada Preservar la memòria audiovisual en temps de crisi climàtica, va reunir Inmaculada Trull Ortiz, cap de Recuperació de la Filmoteca Valenciana, i Chus Piqueras, tècnica de l'arxiu fílmic de la mateixa institució, en una conversa centrada en els reptes que el canvi climàtic i la transformació tecnològica plantegen simultàniament a la conservació del patrimoni audiovisual. També es van abordar les dificultats afrontades pels arxius valencians després de la DANA i la falta de relleu generacional com un dels problemes estructurals del sector. Piqueras va resumir així la doble urgència a la qual s'enfronten els professionals de la preservació audiovisual: «Estem intentant, dins de les nostres possibilitats, que les coses canvien, perquè el canvi climàtic i el canvi tecnològic ens estan arribant al mateix temps, i ens preocupen estes dos vies de canvi per a les quals, en principi, no estem preparats».

‍

Un estudi d'impacte per a traçar el full de ruta del sector

La unitat d'investigació Econcult de la Universitat de València, representada pel seu director, Pau Rausell, i per Amparo Oliver, catedràtica de Metodologia de les Ciències del Comportament, va presentar la metodologia de l'estudi L'impacte real de la DANA sobre el sector audiovisual valencià: diagnòstic integral, necessitats prioritàries i estratègies de recuperació i prevenció, que la Universitat de València desenvolupa junt amb l'AVAV i el Ministeri de Cultura.

‍

Rausell va explicar que el treball combina tres fonts d'informació: dades oficials d'afiliació mensual, que permeten estimar els danys econòmics per municipi i tipus d'empresa; una enquesta dirigida als professionals afectats sobre la pèrdua de materials, equips i espais de treball; i una bateria d'instruments psicològics validats, entre els quals les escales d'Intolerància a la Incertesa, Capital Psicològic i Satisfacció Laboral, per a mesurar l'impacte emocional de la catàstrofe sobre el sector.

‍

Amparo Oliver va defensar la importància d'incorporar esta dimensió psicosocial al diagnòstic: més enllà del càlcul de les pèrdues econòmiques, l'estudi busca mostrar com la DANA va afectar el capital humà, la motivació i la continuïtat professional del sector. Entre els seus objectius específics figuren avaluar els efectes emocionals i psicosocials sobre els treballadors i treballadores afectats, identificar les necessitats prioritàries del sector a curt i mitjà termini, proposar un model de resposta coordinada davant emergències, inclosa la creació d'una xarxa professional de suport, i formular recomanacions de política pública orientades a la prevenció, la resiliència i la sostenibilitat del sector.

‍

Quatre taules de treball simultànies

El bloc central de la jornada va consistir en quatre taules redones simultànies orientades a identificar les necessitats comunes del sector. Totes quatre van registrar una participació molt activa per part dels professionals assistents i es van prolongar més enllà del temps previst en el programa, en un ambient d'escolta i debat que va reflectir l'interés del sector per aportar propostes concretes.

‍

‍

La primera, 'Emergències i protocols d'actuació en l'audiovisual', moderada per Amparo Oliver, va comptar amb José Jaime Linares, president d'APPA; Armando Romero, responsable de València Film Office, i Sara González, directora de Cinevent Online Corredoria d'Assegurances. La segona taula, 'Impacte econòmic i sostenibilitat postcrisi', moderada per Pau Rausell, va reunir Alfred Costa, de la Subdirecció de Continguts d'À Punt; Ana Camacho, productora executiva de Turanga Films; Luis Gosálbez, director adjunt d'Audiovisuals de l'IVC, i Patricia Motilla, responsable a Espanya de l'àrea de Cultura, Esport i Entreteniment d'Andersen. La tercera, 'Salut mental, precarietat i teixit professional', moderada per Sylvia Georgieva, va comptar amb Yessica Díaz, coordinadora d'Acció Humanitària Local de Psicólogas sin Fronteras; Elba Torres, de l'Oficina per a la Recuperació Cultural, i Pilar del Pueblo López, vocal del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana. La quarta taula, 'Memòria, arxiu i patrimoni audiovisual', moderada per Francesc Felipe, va reunir Yuri Aguilar, especialista en preservació audiovisual; Inmaculada Trull Ortiz; Ester Alba, professora d'Història de l'Art de la Universitat de València; Esteve Riambau, historiador cinematogràfic, i Concha Soler, documentalista de l'arxiu de RTVV i À Punt.

‍

Formació especialitzada en conservació i patrimoni

A la vesprada, la jornada va oferir dos sessions formatives obertes als professionals inscrits. Yuri Aguilar, de l'Arxiu-Col·lecció Aguilar Cinema, va explicar en 'Estratègia de conservació per a suports cinematogràfics' com la DANA d'octubre de 2024 va afectar el 10 % dels seus fons i va detallar el tractament de xoc aplicat per a protegir les prop de 5.000 referències en 35 mm que conserva l'arxiu, un dels majors fons privats de cinema valencià.

‍

Aguilar va aprofitar la sessió per a anunciar la seua intenció de fer un nou pas en el projecte: convertir la col·lecció en un arxiu obert al públic. «El que volem és que este arxiu estiga obert a la societat, que les persones puguen vindre i formar-se, que siga una cosa que la societat puga aprofitar», va explicar, posant l'accent en la vocació pedagògica i de servici públic que vol donar a un fons fins ara gestionat de manera privada.

‍

‍

A continuació, Javier Mosqueda, responsable de l'arxiu de l'ECAM (Escola de Cinematografia i de l'Audiovisual de la Comunitat de Madrid) i director acadèmic del Màster en Restauració i Preservació Fílmica de l'escola, va impartir 'Reptes en la conservació del patrimoni audiovisual', una ponència centrada a desmuntar la idea que la digitalització és, per si sola, garantia de preservació a llarg termini. Mosqueda va qüestionar el paper que sovint s'atribuïx a la intel·ligència artificial en el sector: «Per a mi la IA no existix a nivell d'usuari; no té res a vore amb la IA a nivell professional. El que intenta és millorar ferramentes que ja existien», una precisió amb la qual va voler diferenciar l'ús popular del terme de la seua aplicació tècnica real en processos de restauració.

‍

Mosqueda també va defensar els avantatges dels suports fotoquímics davant de l'emmagatzematge digital, l'obsolescència i la fragilitat del qual a llarg termini considera un dels grans riscos encara no resolts de la conservació audiovisual: «Hi ha una gran quantitat d'informació que saps que és important, però el disc dur, hui en dia, no és una alternativa. És la pel·lícula la solució? El polièster pot durar 500 anys», recordant que el material fílmic ben conservat continua sent, contra el que es podria pensar, un dels suports més estables i duradors disponibles.

‍

Testimonis directes de l'impacte de la DANA

La jornada també va donar veu a professionals i empreses que van viure en primera persona l'impacte de la DANA, amb testimonis que van combinar el reconeixement de les ajudes rebudes amb una crítica constructiva a la manera com s'ha gestionat la situació.

‍

Fátima Arioui, maquilladora professional autònoma, va explicar que, tot i haver rebut algun tipus d'ajuda professional, el sistema de justificació dels fons resulta poc adaptat a la realitat del seu treball: «M'ha arribat alguna ajuda, però cal justificar-la, i tot és molt il·lògic. Jo treballe per encàrrec, no construiré mil barrets sense tindre una comanda». Arioui va reclamar un model més individualitzat, que valore cada cas concret tant a l'hora de concedir les ajudes com de justificar-les, i va demanar avançar cap a una xarxa de suport estable per al sector: «Necessitem una xarxa de suport, una estratègia del sector audiovisual que sàpia que estes persones estan ací i necessiten ajuda».

‍

Jesús Villar, de l'empresa de lloguer d'equips tècnics Alkilaudio, va fer un balanç més moderat: el procés va ser lent, però finalment es va trobar una solució. «Ha sigut lent, però s'ha donat solució. S'ha ajudat, s'ha gestionat tot, no podem dir que no», va afirmar, posant en valor el factor humà en la recuperació del seu negoci. Villar va plantejar, no obstant això, una crítica al model de repartiment de les ajudes: «Crec que s'hauria d'haver estudiat més el tema persona per persona, i no donar les ajudes per codi postal».

‍

‍

El testimoni més crític va arribar d'Antonio Martí, propietari dels cinemes MN4, qui va denunciar la lentitud del procés de recuperació més d'un any i mig després de la DANA: «A hores d'ara ha passat més d'un any i mig i les coses avancen molt lentament. Açò no ha passat, ho estem passant, i encara ens queden anys per davant. Fins que no transcórrega el temps necessari, no ens recuperarem». Martí va qüestionar directament la gestió institucional de l'emergència: «El tema de la gestió a nivell personal no pot ser. Que estiguem a Espanya, al segle XXI, i la gestió haja sigut pèssima... Nosaltres ens vam assabentar de tot de sobte».

‍

Cloenda i concert ‘Ecos de Llum’

La jornada va culminar a la nit amb el concert ‘Ecos de Llum’ a l'Auditori de Torrent, davant d'un aforament de prop de 200 persones. El concert es va obrir amb les paraules de Glòria March, presidenta de l'AVAV, i de Javi Gil, responsable de la Universal Symphony Orchestra, i va estar dedicat als compositors i compositores de música per a l'audiovisual, posant en valor el talent musical vinculat al sector amb obres de Pablo Torres, Hermanos Ferrando, Enric Murillo, Isabel Latorre, Josué Vergara, Isabel Royán, Luis Ivars, Vanessa Garde i Arnau Bataller, interpretades per la Universal Symphony Orchestra sota la direcció de José Martínez Colomina. El públic va respondre amb llargs aplaudiments després de cada peça, en una vetlada que es va tancar amb una sorpresa final: l'estrena de ‘Sonríe’, tema original compost per a l'ocasió, amb música de Josué Vergara i lletra de Miguel Ángel Font, interpretat per Solenne Cavero i incorporant interpretació en llengua de signes.

‍

Un document estratègic com a full de ruta

Les conclusions de la jornada s'incorporaran a l'estudi d'impacte elaborat per Econcult UV i donaran lloc a un document estratègic que arreplegarà el diagnòstic de l'impacte de la DANA sobre el sector audiovisual, les propostes sorgides de les taules de treball i un conjunt de recomanacions orientades a la prevenció, la innovació i l'enfortiment estructural de l'audiovisual valencià.

‍

_{Nota elaborada per l'AVAV}