Les productores valencianes Pyewacket Films i Cosabona Films presenten 'A veces me entra tristeza, otras veces rebelión' en la secció Zabaltegi-Tabakalera del SSIFF
En Zabaltegi-Tabakalera, la secció competitiva més oberta del Festival de Sant Sebastià, s’ha presentat este dimarts 22 de setembre la pel·lícula 'A veces me entra tristeza, otras veces rebelión', de María Aparicio, produïda per l’argentina La Buena Hora i coproduïda per les valencianes Pyewacket Films, de María Camacho, i Cosabona Films, de Juanjo Moscardó. Protagonitzada pel crític de cinema Roger Koza i l’actriu Eva Bianco, la cinta hispanoargentina arribava a Donostia envoltada d’expectació després d’haver guanyat el premi principal de la Giornate degli Autori de la Mostra de Venècia.
'A veces me entra tristeza, otras veces rebelión' se centra en la relació que sorgeix després de la trobada entre un historiador que investiga a Juan Bialet Massé i una directora de cinema que acaba de presentar una pel·lícula a França. El Museu Reina Sofía és l’escenari principal d’este llargmetratge que recorda, almenys en la seua premissa, la trilogia 'Before' de Richard Linklater. Fidel a les seues obres anteriors, la cineasta argentina aborda diversos temes relacionats amb el món del treball, les desigualtats, la immigració i el privilegi a través de les converses que mantenen els dos protagonistes. No obstant això, quan s’han completat dos terços del metratge, la pel·lícula trenca amb el seu propi estil, donant lloc a les seues escenes més emocionants i un tram final que dota de major profunditat tot el que s’havia mostrat fins a aquell moment. Un tercer acte que encaixa perfectament amb la secció Zabaltegi-Tabakalera i que va rebre els elogis de la premsa i del públic que va participar en el col·loqui posterior a la projecció.
La pel·lícula va nàixer durant els sis mesos que María Aparicio va passar com a resident del Museu Reina Sofía, on va començar a treballar en este guió sobre la història dels drets laborals a l’Argentina i va rebre, a més, la possibilitat de rodar en el mateix museu. En un moment especialment complicat per al finançament del cinema argentí, resulta especialment significativa l’aposta de productores com Pyewacket Films i Cosabona Films per este tipus de projectes.
