Luis Lucia, el valencià que va dirigir els debuts d’Ana Belén, Pepa Flores i Rocío Durcal
Es complixen 45 anys de l’estrena d'‘Un rayo de luz’, primera pel·lícula protagonitzada per Pepa Flores. I cal remarcar que este primer film amb el segell “Marisol”, impremta que s’allargaria durant tota la dècada dels 60, va ser dirigit per un valencià, un dels cineastes més importants de l’època franquista, qui va treballar en moltes ocasions, a més, per a la productora més gran d’aquell moment, la valenciana CIFESA. Parlem de Luis Lucia, director i guionista d’algunes de les pel·lícules més exitoses de la dècada dels 40, 50 i 60.
Fill de María del Pilar Mingarro i Luis Lucia, director del Diari de València i ministre durant la Segona República, Luis Lucia va destacar durant els seus primers anys com a director per saber adaptar-se als ajustats pressupostos de la productora, aconseguint per a CIFESA uns grans beneficis, com per exemple els èxits en taquilla ‘El 13-13’ o ‘Un hombre de negocios’. Luis Lucia es va declinar pel cinema costumista, històries senzilles que atreien molt l’espectador de l’època, portant al cel·luloide sainets i obres teatrals castisses que captivaven l’audiència. Lola Flores, Antonio Molina, Fernando Fernán Gómez, Carmen Sevilla o l’aldaier Jorge Mistral foren alguns dels i les intèrprets dirigits per Lucia durant els 40 i 50 amb més rellevància de l’època.
L’any 1959, el productor Manuel Goyanes, fascinat pel fenomen “xiquet cantor” que va encimar internacionalment Joselito, elegeix entre les joves del grup de Cors i danses de la secció femenina de la falange a Pepa Flores, una xiqueta d’11 anys que complia amb certs patrons estereotipats i comercials del règim franquista. Pepa Flores es convertia en un tres i no res en Marisol, un personatge explotat durant més d’una dècada per un grup d’homes empresaris. I entre ells, l’encarregat de la direcció de les seues pel·lícules: Luis Lucia. El cineasta valencià dirigiria els treballs més reconeguts d’este producte comercial, com ‘Un rayo de luz’, ‘Ha llegado un ángel’ o ‘Tómbola’.
El fenomen musical infantil no quedava ahí i una altra figura angelical apareixia a la cartelleria de tota Espanya. Rocío Dúrcal, l’any 1962, s’estrenava davant d’una càmera, protagonitzant ‘Canción de juventud’, comèdia musical escrita i dirigida per Luis Lucia. ‘Rocío de la Mancha’, un any després, i ‘La novicia rebelde’, l’any 1971, també eren dirigides pel cineasta valencià. Durcal finalitzaria amb esta producció el llistat de pel·lícules protagonitzant eixe paper repetitiu de jove prodigi de la cançó.
Luis Lucia, a 1964, dirigiria de nou a una altra celebritat de la història del cinema espanyol, en esta ocasió amb una pel·lícula, encara musical, però un poc més allunyada d’eixe estil naïf de les produccions anteriors. ‘Zampo y yo’ és la primera incursió al cinema de l’actriu i cantant Ana Belén, qui debutava a un llargmetratge sota la direcció de Lucia. Ana Belén, nom del personatge de la pel·lícula de qui el prendria per a la seua carrera artística, es fa molt amiga d’un pallasso, amb qui passa tot el seu temps lliure, malgrat la poca estima que son pare li té a eixa professió.
L’actriu madrilenya té un record molt desagradable de Luis Lucia: “Horroroso, un director maleducado, grosero, tan ogro. Para mí era como el ogro malo de los cuentos. Era un señor absolutamente desagradable. Siempre gritaba a la gente más desprotegida. Hacía diana en gente como el ayudante, el becario que pasaba por ahí… siempre estaba gritando. Era de otra época y estaba acostumbrado a ser el ombligo el mundo”. De fet, el cineasta va provocar en l’actriu un complex, per culpa de les seues insolents i menyspreables anotacions: “El director no me dejaba reír. Decía que tenía unos dientes muy grandes y que mejor que me riera poco o que me pusiera la mano en la boca.” Com a dada menys desagradable, Luis Lucia va rebre per esta pel·lícula la Medalla del Cercle d’Escriptors Cinematogràfics a millor guió l’any 1966.
Luis Lucia: "El cine es bastante desagradecido pero, en especial, los actores. La única que me llamó cuando me operaron de cáncer fue Carmen Sevilla"1
El director valencià dirigiria, després de l’últim film amb Rocío Dúrcal, només una pel·lícula més, ‘Entre dos amores’, l’any 1972, protagonitzada per Manolo Escobar i única producció de tota la seua carrera en què no va participar en el guió. Luis Lucia moria a Madrid l’any 1984, a l’edat de 69 anys.
Per si voleu conéixer un poc més (la pedanteria de) Luis Lucia:
1(Galán, Diego. 1984, 14 de març. “Ha muerto Luis Lucia, considerado el director más clásico del cine español”. El País)
