Després de ‘Coses a fer abans de morir’, Cristina Fernández i Miguel Llorens tornen a juntar-se darrere de les càmeres per a portar a la gran pantalla la història d’una dona rural i la seua vaca. ‘Cowgirl’ és el nou projecte de la productora valenciana ‘The Fly Hunter’, formada per Llorens i per Lorena Torres, i que compta amb la participació de l’Institut Valencià de Cultura i d’À Punt Mèdia, a més de les productores catalanes Aguacate & Calabaza i Produccions Quart, més el suport de 3Cat i RTVE.

‍

Coneixem a Empar, una grangera de les comarques del nord que necessita que la seua vedella Tona quede prenyada i així poder mantindre la seua alqueria. Buscarà per tots els mitjans possibles que algun ramader del poble cedisca perquè un semental prenye la seua vaca. En esta aventura rural, apareixeran nous personatges a la vida d’Empar que li guiaran a trobar el seu camí. Cristina Fernández ho tenia clar: “Havia de ser una actriu major, que dominara la llengua per poder parlar-la amb les variants d’Els Ports, i a més és coneguda a Catalunya, important per coproduir amb ells. I Isabel Rocatti encaixava a la perfecció, és una actriu que m’encanta”. L’actriu de Burjassot ha participat en els últims anys a ‘La furgo’, ‘L’àvia i el foraster’ o ‘Mi vacío y yo’.

‍

‘Cowgirl’ va rodar-se a finals de l’any passat a localitzacions del Parc natural de la Tinença de Benifassà i a les comarques del Maestrat i Els Ports.

‍

‘Cowgirl’ balla entre gèneres, entre drama i comèdia, i presenta, a més d’una història fictícia, una situació social real amb la qual conviuen moltes dones majors de la zona: “Parlem de dones que han nascut en una època en què han sigut educades en cuidar, ja siguen als fills, pares, marits o als seus animals. Cuidar allò que tinguen. En este cas, la protagonista perd el seu objectiu vital en relació amb la seua família, i què li queda? Quin lloc et queda en esta societat si ja no tens allò per què viure? La protagonista troba eixe sentit en la seua vaca, formant una relació tòxica amb ella, perquè la sobreprotegeix i la humanitza”. En esta peripècia, s’incorporaran nous personatges a la seua vida, d’altres que reapareixeran, i tots ells, amb l’objectiu de “tindre una segona oportunitat”, apunta Fernández. Acompanyen Isabel Rocatti al repartiment els valencians i valencianes Joaquín Climent, Carlos Sanjaime, Àngel Fígols, Verònica Andrés, Mamen García i Amparo Fernández. Entre tot este elenc valencià, hi trobem el català Carlos Cuevas.

‍

‍

“La naturalesa és un personatge més a la pel·lícula, necessitem contemplar el paisatge, vore la soledat d’esta dona, el seu espai aïllat, i cal que l’espectador ho respire i entenga el context. I eixe cinema independent que emana eixa contemplació s’abraça molt bé amb l’altra part més comercial, més narrativa, més mainstream”, ens diu Cristina Fernández, després de vore el treball final muntat per Alfonso Suárez. “Les relacions entre els personatges, les seues vivències i experiències, i els vincles amb el paisatge són els vertaders protagonistes”, apuntaven els cineastes en nota de premsa.

‍

“Has d’entendre com viu la gent de la zona, les dones grangeres, per a després poder contar una història així. En eixa fase d’estudi és a on hem invertit més temps”. Cristina Fernández.

‍

Rodar amb animals sempre és complicat. Si sumem que cal aparellar una vaca, ha de parir, i tot açò, rodat “de manera precària pel poc suport que les institucions donen a l’audiovisual valencià”, el rodatge de ‘Cowgirl’, segons Fernández, va ser “de bojos, molt complicat”. A més, agraïx “l’esforç i sacrifici que ha fet l’equip i la productora per a traure el projecte endavant”. “Necessitàvem més dies de rodatge, però no ens les podíem permetre. Així que rodarem en 5 setmanes, i les escenes més complicades amb la vaca les gravàrem només nosaltres, junt amb el veterinari, durant diferents caps de setmana”. Curiós també el treball per a trobar una bona vaca cinematogràfica: “va haver-hi un càsting, perquè necessitàvem un animal mans i dòcil. I la veritat que amb Tona encertarem. Ha estat pendent en tot moment el seu propietari d’ella, acompanyant-nos al rodatge”.

‍

‍

“La vaca Tona es converteix en la representació entre el salvatge i eixa metàfora del món en què vivim, que pareix condemnat a extingir-se” - The Fly Hunter. 

‍

La pel·lícula ja està acabada, i, a falta de mostrar-la a les televisions per al seu vistiplau definitiu, ‘Cowgirl’ començarà el seu viatge: “esperem iniciar el circuit de festivals a partir de finals d’estiu. Depenent de com siga este camí, ens plantejarem la data de cara a l’estrena en sales” ens confessa Cristina Fernández, qui reconeix que esta cinta “és molt més pretensiosa que ‘Coses a fer abans de morir’ respecte al plantejament del film, la intervenció de la càmera en la història, més pressupost, més complexitat de producció i més equip tècnic. ‘Cowgirl’ és donar dos passos més endavant respecte al projecte anterior”.

‍

Podem dir que Cristina Fernández viu uns anys molt productius i positius. “En esta professió, no parar és una sort. Però el meu treball m’ha costat, les meues hores d’estudi i de tancament estan donant els seus fruits”. I és que la directora també és l’actriu protagonista de l’últim curtmetratge de Marisa Crespo i Moisés Romera ‘Presentiment (Pálpito)’, llorejat a diferents festivals, sobretot per l’actuació protagonista de Fernández: “estic molt contenta que estiga funcionant tan bé. A més és la meua primera incursió en el cinema de gènere, i estic feliç del seu èxit, que és el meu també”. L’actriu i cineasta valenciana també protagonitzarà ‘En l’eixam’, l’última producció de Nakamura Films, dirigida per Óscar Bernàcer, amb guió de Joana M. Ortueta i interpretada per Pablo Molinero, María Maroto o Marta Berenguer entre altres. Un thriller també ambientat al món rural que es troba en procés de postproducció i que arribarà als cinemes l’any que ve: “un “proyectazo”!”, defineix Fernández, per a finalitzar, este film valencià.

‍