L’Associació Valenciana de l’Audiovisual anunciava de manera oficial l’inici del nou equip directiu d’este col·lectiu audiovisual, encapçalat per l’actriu Glòria March i acompanyada d’altres professionals del sector, com Alejandra Mora (vicepresidenta primera), Pablo González (vicepresident segon), Guillermo Polo (secretari) i José Manuel Sospedra (tresorer). La resta de membres d’esta única candidatura presentada són els i les vocals Joana M. Ortueta (guió), Rafa Molés (direcció i producció), María Mínguez (guió), Mireia Soto (art), Lucía Casañ (direcció), Avelina Prat (direcció), Ignacio Navarro (imatge i so), Adán Aliaga (direcció i producció), Isabel Latorre (música) i Claudia García de Mateos (direcció i realització).

‍

L’arribada de Glòria March a la presidència de l’AVAV naix més de la responsabilitat que de la voluntat personal. Ella mateixa ho reconeix sense embuts: “Doncs mira, jo al principi, sincerament no volia. La idea era donar continuïtat a la junta anterior amb algú que ja hi haguera estat implicat. I la falta de candidatures i el risc que el projecte anterior s’aturara, va acabar convencent-me”. El compromís de March és un esforç sense recompensa econòmica, fet que l’actriu vol remarcar: “Ningú ni la junta, ni jo com a presidenta, ni cap de la resta de membres, cobrem un duro… és un curro completament altruista. El que volem és que millore l’audiovisual valencià”.

‍

La convicció de Glòria March es converteix en el motor d’esta nova etapa que es construeix sobre la continuïtat, amb pesos pesants i amb experiència de la indústria audiovisual actual, però també sobre la necessitat d’avançar, amb noves mirades, propostes fresques i joves professionals que representen dins de l’Acadèmia les noves generacions: “N’hi ha una part continuista… però també teníem molt clar que no podia ser una cosa d’estar sempre els mateixos. Calia obrir la porta a gent jove, donar un altre aire i una altra mirada”. Però no és només una qüestió d’edat, sinó de complicitat professional i de valors compartits: “Amb la gent més jove he vist que teníem moltes coses en comú, he treballat amb elles, i m’agrada com pensen, com entenen l’audiovisual valencià… m’agradava la seua visió del treball i la responsabilitat social que n’hi ha al darrere”.

‍

‍

La independència de l’entitat és un dels pilars del seu discurs, encara que amb matisos. “L’AVAV és una entitat independent”, afirma, però concreta que es tracta d’una independència ideològica: “si hem de denunciar certes coses, les farem. Cada vegada som més forts, hi som més de 400 professionals associats, i això cal que les institucions ens ho reconeguen”. Al mateix temps, March assumeix la realitat estructural: “clar que depenem econòmicament d’institucions públiques… però com qualsevol altra associació. Esta dualitat, forma part del sistema democràtic”.

‍

Des d’esta posició, no dubta a assenyalar mancances, especialment en la relació amb la televisió pública. “A mi no m’entra en el cap que una entitat com À Punt no retransmeta una gala de premis de l’Acadèmia”. La falta de suport mediàtic i la pèrdua de ficció en valencià també li generen preocupació: “A mi això em dol… però ja no només com a professional, sinó també com a usuària. M’encanta poder vore produccions pròpies, històries que han de vore amb mi. Però per este camí no sent que estiga representada”.

‍

La llengua valenciana és un altre dels eixos centrals del seu plantejament. Una de les seues aportacions concretes ha sigut la introducció del criteri lingüístic en els Premis Lola Gaos. “Abans no es valorava per cap lloc el valencià… em va cridar molt l’atenció”, explica. Davant d’açò, March ja va impulsar un canvi a l’anterior legislatura: “hem de donar punts de valencianitat, tot i entendre que és un tema complex. El primer de tot passa per vore en la societat en què estem i en què vivim”. Esta complexitat també apareix en la definició mateixa del cinema valencià. March aposta per una visió flexible: “Vivim en un món complex, on les produccions són complexes, les coproduccions difuminen fronteres i obliguen a replantejar etiquetes. Films que hi parlen de valencianitat, amb el 100% en valencià, equip valencià i temàtica d’ací… n’hi ha una a l’any. Però sí, cal reconèixer quan hi ha un desenvolupament de la cultura valenciana i apostar per ell”.

‍

‍

Els Premis Lola Gaos, precisament, són un dels grans reptes del seu mandat. March admet que cal reforçar-ne el prestigi, però també contextualitza les dificultats: “és complicat donar-li un prestigi quan no tens un pressupost i un suport institucional. Si no pots muntar-hi la gala com deu ser, també li lleves prestigi”. Malgrat això, destaca una evolució positiva: “als últims anys s’han presentat moltes més pel·lícules, molts més curts… i això sí indica que els Lola Gaos hi comencen a tindre el prestigi que mereixen”.

‍

“Tinc un llistat d’activitats que m’encantaria fer, però que pense no podrem per una qüestió de pressupost. Però doneu-me temps, que acabe d’arribar!”.

‍

Finalment, el creixement de la base social es planteja com una clau de futur. “Per a mi és molt important que hi hagen més professionals associats i associades. Més representativitat implica més força. Una de les solucions passa per millorar la comunicació i facilitar l’accés, tindre una comunicació directa, fluida i clara”. També aposta per figures com els socis júniors: “la gent que ha començat… que potser li costa més entrar. I també cal reforçar la relació amb les universitats”.

‍

Glòria March participa en l’estrena d’esta setmana ‘Después de Kim’.

Este divendres arriba a les pantalles dels cinemes estatals la nova pel·lícula d’Ángeles González-Sinde ‘Después de Kim’, film rodat al País Valencià, basat en la novel·la homònima de la mateixa cineasta. Protagonitzada per Adriana Ozores i Darío Grandinetti, una parella divorciada que rep la notícia de la mort de la seua filla, a la qual no veuen des de fa molts anys, i la desaparició del seu nét, de qui tampoc tenien notícia de la seua existència. Viatjaran des de l’Argentina fins a Benidorm per a intentar ajudar a resoldre un cas que té moltes contradiccions. Com a inspectora encarregada d’este homicidi, Glòria March. Aprofitem la conversa sobre la seua presidència de l’AVAV per a desgranar algunes pinzellades d’esta nova estrena: “Ángeles, des del primer contacte que tinc amb ella i amb la història, em trasllada que no vol el perfil de la típica policia, donar dades i poc més. M’exigia un personatge molt més humà, amb sensibilitat. La clau per a construir-lo va ser pensar, com em va dir la mateixa directora, que la inspectora Cubells podria ser la filla que els protagonistes han perdut”.

‍

‍

Un dels punts forts del film és la bona energia que hi transmeten els dos protagonistes, i també és una sensació que compartix l’actriu valenciana: “Adriana i Darío són molt bons intèrprets, però també molt bons companys. Va ser molt gratificant poder treballar amb el dos”. March també destaca la complicitat entre ella i la directora i la llibertat que transmetia González-Sinde, tot i basar-se la història en un llibre seu: “Què vas a dir-li a una autora que està dirigint la seua pròpia novel·la? Doncs em va sorprendre que sí, que és una dona molt oberta, molt propera i dialogant. A més, té una part molt creativa, però deixa molta llibertat perquè la resta de l’equip proposarem coses”.

‍

‘Después de Kim’ està coproduïda per la valenciana Voramar Films, amb la participació d’À Punt Mèdia i l’IVC.

‍

Rodada en localitzacions com Benidorm i altres racons de comarques del sud, la pel·lícula ofereix una mirada pròpia del territori. “Pots reconéixer que estàs al País Valencià, és molt valenciana, des del primer pla amb eixa caseta que tots reconeixem com un racó valencià. Però també Benidorm… ja tots tenim una idea d’ella, però crec que per a esta història la ciutat encaixa superbé”. La pel·lícula, afirma March, mostra esta doble cara de la ciutat de La Marina: “té eixa part sobrecarregada, però també eixa llum tan bonica del Mediterrani… n’hi ha plànols que són preciosos”. Una urbs que no descansa que va donar per a particularitats curioses: “estàvem treballant, i al nostre costat, contínuament, hi havia persones de vacances, gaudint del bon temps, de la platja…” En definitiva, una història que, segons l’actriu, connecta amb les emocions: “crec que és una història molt bonica”

‍