En un sector ple d’incerteses, últimament és l’animació qui sosté i projecta la indústria valenciana cap als grans escenaris internacionals. En el cas dels Goya, diferents projectes, tant en curt com en llarg, porten el segell valencià. I és el cas de ‘Buffet Paraíso’, treball dirigit per Héctor Zafra i Santi Amézqueta, i amb l’estudi valencià Hampa Studio a càrrec de la producció. Per a ambdós cineastes és este el seu primer projecte cinematogràfic, després d’un viatge molt llarg, intuïtiu i personal, que va iniciar el seu camí sense moltes expectatives i que s’ha convertit en un dels favorits per a aconseguir el “cabut” cinematogràfic més important de l’Estat. “Abans dels Goya has de tindre un recorregut molt llarg en festivals, així que tocava anar mirant a poc a poc, sense posar la vista més enllà. La clau, front a tot, era aconseguir diners per a acabar el projecte”. Ara, nominats, es veu tot d’una altra manera: “Guanyar seria increïble, però és més important la visibilitat que et dona estar nominat”. A més, demanem a Zafra i Amézqueta que es mullen, i ho fan: “Als Goya sempre hi ha sorpreses, hi vota molta gent, i mai se sap. Però creiem que guanyarà ‘Carmela’”, alabant el projecte de Vicente Mallols.

‍

En un restaurant bufet, un grup de personatges es llança a devorar una àmplia varietat d’exquisits menjars, sense ser conscients que eixe plaer pot acabar convertint-se en un greu pecat.

‍

Eixa honestedat dels cineastes es veu reflectida en la mateixa naturalesa de ‘Buffet Paraíso’, en eixe plantejament inicial, auster i humil, que va començar a agafar força fins a aconseguir ser una peça visualment molt poderosa, atrevida i sensorial. “No vaig iniciar el curt amb cap discurs pensat, només vomitant totes aquelles idees que tenia al cap o dibuixades a una llibreta. I a poc a poc vaig anar construint eixe món que, quan agafa forma, sí que contempla una crítica, una conceptualitat, un discurs”, anota Zafra sobre la creació i evolució de la idea de ‘Buffet Paraíso’, i continua: “Sempre comence a partir d’un dibuix. I en este cas, la idea d’un restaurant infinit, caòtic, ple de menjar, va anar convertint-se en un malson, ple d’escenes potents que, totes juntes, conformen un trencaclosques que és el curt”. Destacar algun moment especialment intens, com quan uns personatges xuclen directament l’interior del cap d’un porc: “Eixa escena és directament un record normal que tinc jo d’algun menjar familiar, en este cas canviant corder per porc. Però ho veus al curt, amb eixe so i eixes textures, i es convertix en una cosa molt desagradable”.

‍

‍

Tot i ser la seua òpera prima, Zafra i Amézqueta fa molts anys que treballen al món de l’animació. Ambdós, amb la seua productora Ciervo Alto, han estat en grans projectes de videojocs, creant cinemàtiques, però també altres curts, sèries i videoclips, tot açò aportant-los una base molt sòlida per a afrontar este nou repte: “Quan va sorgir l’oportunitat, sincerament estàvem molt preparats a nivell tècnic. El repte era més aconseguir contar una bona història. La idea estava molt clara des del principi i vaig plasmar-ho tot en un guió visual, molt similar a un storyboard. Però hi havia coses que no quadraven, el curt era massa llarg… Calia afinar, i gràcies al treball de les guionistes, Julia Francino i Elena Gobernado, i també de compartir-lo amb més gent, tindre més punts de vista i rebre feedback de més professionals, el curt comença a refer-se i a tindre sentit”. Utilitzant el mateix símil que el curt, els cineastes descriuen la creació de l’audiovisual com una recepta de cuina: “Poses tots els ingredients, comences a cuinar-los i després ho proves. Falta sal? Sobren coses? Doncs ja li dones la forma que calga perquè el resultat final siga el millor possible”.

‍

Amézqueta va centrar més la seua feina en la direcció d’animació, a més d’animar seqüències concretes amb efectes de líquids i fluids, mentre que Zafra va enfocar el seu treball en l’art i el disseny final: “Els dos acabàrem finalment fent de tot. Perquè estàs dirigint el projecte, però realment allò que estimem és animar, aleshores ens vàrem implicar molt també com a animadors”. Feina per duplicat que va ocasionar moments de tensió però d’altres de molta satisfacció: “Dirigir és com una muntanya russa. Començàrem en pànic, després gràcies a Hampa Studio li vegérem a tot més sentit. Va ser com un part, però de tres anys, ple de factors determinants que coincidiren perquè les coses eixiren bé”.

‍

‍

‘Buffet Paraíso’ és una metàfora sobre la societat contemporània a través d’este menjador infinit, ple d’excessos que caricaturitza la humanitat com a éssers grotescos, preparats per a consumir però també per a ser consumits. El bon treball visual i sonor de la peça han llançat el curtmetratge al nivell més alt de treballs animats de l’any passat: “Volíem que sentires eixe menjador, la calor, la sensació claustrofòbica i sufocant de l’espai. Havia d’estar acompanyat tot d’un so desagradable, que la gent mastegara amb la boca oberta, que l’espectador estiguera incòmode”. Gran part de l’èxit d’haver aconseguit este objectiu és de la dissenyadora de so del projecte Cora Delgado i de la banda sonora de Luc Suárez.

‍

Miyazaki és un clar referent per a Zafra i Amézqueta, però també figures de l’animació i el dibuix europeu com Sylvain Chomet o Nicolas de Crécy. “No tenim cap referència directa per a ‘Buffet Paraíso’, però al cap en tenim mil. I això funciona com una coctelera, i entre tota la mescla traus el teu propi estil”. Els dos cineastes es troben ara submergits en els seus projectes, treballats de manera individual, i compartixen amb nosaltres alguns fragments d’animacions encara per estrenar. L’objectiu, algun dia, podria ser enfrontar-se a un llarg: “Necessitem més experiència en el món del curtmetratge, perquè si passa alguna cosa durant el procés d’un curt, tenim l’habilitat de poder finalitzar el projecte, ens tanquem a animar, i al final eixiria. Però en un llarg fan falta moltes més coses. És ja un projecte en majúscules, dóna vertigen”.

‍

“El paper del productor a l’animació és fonamental, cal algú que estiga pendent d’alçar el projecte econòmicament. Nosaltres vivim l’animació des d’una vessant més artística, volem dirigir i animar, no pensem en açò com un negoci”.

‍

‍

En uns dies, Zafra i Amézqueta estaran en la gala dels Premis Goya a Barcelona, una experiència única que disfrutaran, encara que no siga l’ambient que més els motive: “No som cap dels dos socialment molt actius. Serà una experiència especial, segur que xulíssima, però estem nerviosos. Si te dediques a l’animació, si t’agrada dibuixar, el que més estimes és estar tranquil amb les teues coses. Formem part de la indústria del cinema perquè fem animació, però en realitat la major part del temps treballem a un despatx, tancats i en solitari”.