Després d'haver-li dedicat un primer llibre fa anys, Pau Gómez ha tornat a la filmografia de Christopher Nolan amb una nova publicació, editada per Blume, allunyada d’una biografia convencional: Nolan. La épica del tiempo és un volum de més de 200 pàgines que recorre la carrera del cineasta britànic a l'inrevés, començant per la seua obra més recent, 'The Odyssey', i retrocedint fins als seus inicis, en clar homenatge a ‘Memento’ i a la passió de Nolan per jugar amb el temps. “Ja havia escrit un llibre sobre Nolan fa anys, però realment algunes de les seues millors pel·lícules van arribar després d’aquella publicació. Tenia ganes de reprendre la seua figura i tornar a parlar del seu cinema, però necessitava fer-ho d'una manera diferent. Se'm va ocórrer fer un “Memento” literari. Si a Nolan li agrada tant trencar el temps en les seues pel·lícules, per què no construir el llibre igual?”.

‍

Així, el lector comença pel Nolan actual, el Nolan de l'Olimp, el de l’Odisea, un capítol inicial que funciona com a tràiler, com a making of d’allò que esdevindrà pàgines avant, a on anem descobrint progressivament el cineasta que, anys abans, però al final del llibre, rodava pels carrers de Londres amb pressupostos mínims i sense demanar permisos, com a 'Following'. La decisió no és només una qüestió formal. Per a Gómez, el temps és la gran obsessió creativa del director britànic. “És la seua marca de fàbrica més reconeixible. El temps apareix en tota la seua filmografia, però sobretot és la manera que té de construir els seus laberints narratius". Segons l'autor, les històries de Nolan solen partir d'una estructura semblant. “Ell col·loca el protagonista dins d'un laberint. Normalment, és una persona marcada per una tragèdia o algú que simplement intenta tornar a casa”. Una idea que identifica en títols tan diferents com 'Interstellar', 'Inception' o 'Dunkirk'. “La manera que té de representar eixe laberint és alterar el temps. No vol que l'espectador es perda; vol que es desoriente. Vol que senta el mateix que sent el protagonista”.

‍

“Per a Nolan, el director és una espècie de mag contemporani. Les seues pel·lícules funcionen com un gran truc de màgia, que culmina amb una revelació final: clar exemple ‘El truco final’.

‍

Precisament eixa reputació de cineasta complex és una de les qüestions que apareix durant la conversa. És realment tan complicat Christopher Nolan com sovint es diu?: “Estic d'acord en un 90% amb la idea que les seues pel·lícules semblen més complexes del que realment són”, admet Gómez. “És molt bo explicant idees complicades. Narrativament, poden semblar molt difícils, però després les filma d'una manera molt accessible i molt connectada amb l'espectador”. Això sí, hi ha una excepció: “L'altre 10% és 'Tenet'”. L'autor reconeix que, durant la preparació del llibre, va haver de revisar la pel·lícula diverses vegades i prendre notes per seguir-ne totes les ramificacions. “Em sembla la seua obra més pretensiosa i la que mostra més clarament el seu ego. Per a mi és, de llarg, la pitjor pel·lícula que ha fet”.

‍

‍

Més enllà de les estructures narratives, Gómez considera que una de les grans virtuts de Nolan és haver resistit la transformació dels hàbits de consum audiovisual. En un moment en què moltes plataformes construeixen relats pensats per a espectadors que interrompen constantment la visualització, el director britànic continua exigint una atenció absoluta. “L'algoritme de Netflix t'explica quaranta vegades la mateixa cosa perquè sap que estàs mirant el mòbil o que has anat a la cuina. Nolan no ha volgut adaptar-se a això. Continua defensant un cinema que exigeix una immersió total”. Per això, assegura, la seua obra manté una relació molt especial amb la sala de cinema. “Quan veus una pel·lícula de Nolan has d'estar completament dins. No pots tindre un ull al mòbil i un altre a la pantalla”. Una filosofia que el porta a definir-lo com “l'últim gran cineasta clàssic” del segle XXI.

‍

La conversa també aborda un altre aspecte inseparable de la figura del director: la seua relació amb l'IMAX i la construcció d'un esdeveniment cinematogràfic al voltant de cada estrena. Gómez no té dubtes que darrere hi ha una part de màrqueting molt conscient. “Per què no dir-ho? Nolan és un mestre del màrqueting. Però ho dic de manera positiva”, apunta. “Per exemple, per a la promoció de 'The Dark Knight', es van projectar els primers minuts rodats en IMAX mesos abans de l'estrena. En lloc de llançar un tràiler, va decidir mostrar pròleg sencer de la pel·lícula. Va ser una idea absolutament brillant”. Esta capacitat de convertir cada projecte en un esdeveniment forma part del seu talent. “Ha aconseguit una cosa molt difícil: convertir el seu nom en una marca. Als materials promocionals de 'La Odisea' pràcticament no apareixen els noms de les estrelles del repartiment. L'únic nom que es promociona és el de Christopher Nolan”.

‍

“A Christopher Nolan li encanta que tu hages de fer 2000 km per a vore la seua pel·lícula a una sala amb IMAX i 70 mm. Però no és tonto, vol guanyar diners, i per a això cal poder gaudir-la en qualsevol cinema”.

‍

‍

El llibre també reflectix esta voluntat de convertir l'objecte físic en una experiència pròpia. Gómez assegura que ha participat activament en tot el procés editorial. “El 90% de les fotografies les he seleccionat jo”. Una implicació que s'estén també a la concepció visual del volum, encara que reconeix que algunes de les idees més arriscades van sorgir de l'editorial. “La decisió de convertir la contraportada en portada va ser seua. Em va semblar una idea fantàstica perquè completava perfectament el concepte del llibre”.

‍

Pel que fa als seus futurs projectes, l'autor avança que ja prepara una nova obra junt amb la investigadora cinematogràfica Celia Cuenca, última convidada de la temporada 13 de Cinestèsia, amb qui parlàrem del boom de ‘The Backrooms’. Després d'anys escrivint sobre grans directors, ara col·laborarà junt amb Cuenca centrant la mirada cap a les dones cineastes contemporànies. Encara no saben si se centraran en una única autora o en diverses realitzadores, però Gómez té clar l'objectiu: analitzar una generació de cineastes que està transformant la manera d'entendre el cinema contemporani. Mentrestant, Nolan. La épica del tiempo ja està disponible a les llibreries. I, segons bromeja el mateix autor, les coses no van malament. “Les vendes van molt bé. M'està fent el màrqueting el mateix Nolan”.

‍