Finalitza el rodatge a València de ‘María Martínez Ruiz no puede volver’, el nou llargmetratge de ficció d’Òscar Bernàcer, amb guió de Gracia Solera. Una comèdia negra que promet submergir l’espectador en la cara oculta de la televisió espanyola de finals dels anys noranta i principis dels dos mil, quan l’època daurada dels programes de testimonis va configurar, entre entreteniment, rialles i crueltat, una indústria implacable.

‍

L’argument situa l’acció l’any 2001 quan Fani, interpretada per la castellonenca Carmen Arrufat, arriba com a becària a un programa de testimonis. Amb ànsia de triomfar, Fani decideix portar a plató l’única dona a la qual li han prohibit tornar: María Martínez Ruiz. Una dona misteriosa, plena d’històries de dolor, que acaba convertint-se en la clau d’un èxit ferotge. Per fer-ho, la ficció s’endinsa en la manipulació, la clàssica televisió-espectacle, i en la tensió moral que produïx el drama humà quan es convertix en producte d’audiència. Este personatge protagonista és interpretat per l’actriu catalana Silvia Abril. El repartiment també inclou actors i actrius com Àlex Monner, Dani Bayona, Carlos Blanco o els valencians Sergio Caballero i Marta Belenguer. La producció està a càrrec de l’entitat valenciana Nakamura Films, amb el finançament de 325.000€ de l’IVC i la col·laboració d’institucions com RTVE, À Punt Mèdia i Movistar Plus, entre d’altres.

‍

‍

Celia Riera s’encarrega de la direcció de fotografia, qui suma experiència en altres projectes valencians com ‘Bull Run’, ‘La receta del equilibrio’ o ‘Una terapia de mierda’. 

‍

Dir que el projecte naix d’una experiència personal viscuda per la guionista Gracia Solera quan va entrar per primera vegada a una redacció de televisió i va vore un cartell amb la frase que dona títol al film. La pel·lícula es planteja com una comèdia dramàtica, barreja la farsa i l’horror quotidià, l’humor negre i la denúncia social. “Pareix una distopia, però no ho és. A les noves generacions els costa creure que aquells entorns tan tòxics existiren”, comenta el seu director, Òscar Bernàcer, qui insistix en este xoc generacional: “Com plasmem en ulls de 2025 un univers de finals dels 90 i principis del 2000, masclista, classista i ple de trepes? Hi ha algú a esta pel·lícula que mereix salvar-se?”.

‍

‍

Gracia Solera escriu este llargmetratge, basat en l’experiència real viscuda a un antic lloc de treball: “Vaig estar una setmana després de vore aquell cartell a la redacció preguntant-me què hauria fet aquella dona perquè li vetaren l’entrada a un programa de televisió com aquell”. És este el seu primer guió per a un llarg, que ha sigut distingit per l’SGAE com a millor projecte creatiu al Festival d’Alacant i becat per Ibermedia al Curs de desenvolupament de projectes iberoamericans. Solera ha escrit per a televisió ‘Una vida bárbara’, també dirigit per Bernàcer; ‘Salvar al rey’ o ‘Topuria: Matador’. “El 70 % del que ocorre a la pel·lícula són anècdotes reals viscudes per mi i pels meus companys. Són situacions de maltractament i abús que hui en dia es continuen vivint”.

‍

Estan confirmats alguns cameos al film, com els de les periodistes Rosa María Calaf i Mariola Cubells, i també l'aparició estelar del cantant Coyote Dax.

‍

‘María Martínez Ruiz no puede volver’ és un retrat col·lectiu i crític de la televisió-espectacle, d’un temps en què el sofriment es convertia en xifres d’audiència i l’èxit s’aconseguia a través de ferir la dignitat del d’enfront. Esta proposta pretén mostrar “l'altra cara” del món televisiu, per donar visibilitat a eixa distància entre el que es veia i el que realment hi havia darrere dels focus. Encara sense data d’estrena oficial, 'María Martínez Ruiz no puede volver' és possiblement una de les propostes més interessants i esperades del cinema valencià del pròxim any.

‍