Amenábar no és valencià, com tampoc ho va ser Miguel de Cervantes. Però l’amor del primer per la nostra terra i la nostra llum és més que evident. El cineasta torna a les sales de cinema, sis anys després de la seua última obra ‘Mientras dure la guerra’, de nou per a desgranar un episodi únic i significatiu de la història d’Espanya. ‘El cautivo’ narra els anys de captiveri de Miguel de Cervantes al nord d'Àfrica, després de ser segrestat per corsaris, fet que va marcar profundament la seua obra literària. Els seus fascinants relats tornen l’esperança als seus companys de presó i acabaran cridant l’atenció de Hasán, el misteriós i temut Baixà d’Alger, amb qui comença a desenvolupar una estranya afinitat.

‍

Una història que, no tenint cap relació amb l’antic Regne de València, Amenábar decideix rodar en terres valencianes. La plaça del Castell de Santa Pola va ser, durant unes setmanes, un gran plató cinematogràfic per recrear la presó de la regència d’Alger. També el Castell de Santa Bàrbara d’Alacant també va estar tancat uns dies per motiu d’este rodatge, així com altres indrets històrics del País Valencià com el Palau dels comtes de Cervelló d’Anna, la Cova dels Arcs de Benitatxell o el Castell de Bunyol, que també va convertir-se en un gran set de pel·lícula, amb la simulació d’escenaris del nord del Magreb. Pedreguer i el barri medieval de Bocairent també foren localitats emprades per l’equip per a esta recreació. La Ciutat de la Llum va ser l’altra de les importants ubicacions del rodatge de ‘El Cautivo’, estudis cinematogràfics que pareixen renàixer després de més de 10 anys tancats a la indústria.

‍

Sí que pareix que Cervantes podria haver xafat la nostra terra després del captiveri a l'Alger. Segons llegiem a Levante esta setmana, Dénia va ser l'indret a on la majoria d'historiadors i biògrafs de l'escriptor situen la seua tornada a Espanya en octubre de 1580. Des del port, Cervantes arribaria a València a peu, a on va estar al voltant de dos mesos abans de retrobar-se, a Madrid, amb la seua família. Durant eixes setmanes, segons la peça, Cervantes va intentar saldar els deutes que els seus familiars havien acumulat amb diferents mercaders valencians per poder pagar el seu rescat.

‍

Però, sobretot, la valencianitat de ‘El Cautivo’ es troba al seu equip tècnic i artístic, part fonamental perquè una pel·lícula funcione. Des de la seua producció, amb el castellonenc Fernando Bovaira de nou al capdavant d’un projecte d’Amenàbar, fins als treballadors dels departaments artístics com el maquillatge, l’escenografia, el vestuari o la il·luminació. Àrees com el disseny de producció o el càsting també han sigut encapçalades per professionals valencians, així com part de l’equip interpretatiu del film.

‍

‍

Clara Climent, actriu de Gandia, directora d’intèrprets i cap de l’agència de càsting ‘Equipo Cásting’ va treballar a ‘El Cautivo’ com a ajudant de càsting. “Ens encarregàrem de gestionar papers xicotets tant de personatges cristians com àrabs, que acompanyen els protagonistes de la pel·lícula”. Una tasca que va portar moltes setmanes de treball: “Férem una primera fase de selecció online, els candidats elegits foren citats a València i Alacant per a un càsting presencial. Després, junt amb Alejandro Amenábar a una prova presencial final, triarem les persones que finalment acompanyarien el repartiment oficial”. Tot i que l’equip de Clara Climent no va gestionar els extres, “a aquells candidats que participaren en el càsting i no foren finalment seleccionats, se’ls va oferir participar com a extres a la pel·lícula com a mostra d’agraïment pel seu interés i esforç”. Les caps de càsting del projecte foren Eva Leira i Yolanda Serrano, una de les agències més importants de l’estat, i Climent no té més que paraules bones per a elles, “foren tremendament generoses durant tot el procés”. 

‍

“Treballar en una producció tan gran i amb un director tan talentós com Alejandro Amenábar va ser per a mi una experiència molt especial, un treball molt humà, amb molt d'amor, on tots foren respectuosos i molt treballadors. Una experiència fantàstica” - Clara Climent.

‍

‍

Ana Revert és actriu i directora, llicenciada per la Universitat de València en Comunicació Audiovisual i graduada per la MADS i ICM de Madrid en direcció i interpretació. Va participar a ‘El Cautivo’ dins del departament de direcció com a meritòria, sumant una experiència molt enriquidora: “M’encarregava, junt amb el meu company Arty, de cuidar els actors, que estigueren a gust en tot moment, i sobretot que, quan escoltàrem “actors al set”, estigueren llestos i preparats per a rodar”. Un departament, el de direcció, en contacte continu amb Amenábar: “Va ser una sort poder treballar al seu costat, tant dins com fora del set. És un geni, amb les idees molt clares, però a més un home molt humil i senzill. Vore-lo dirigir era tot un gust”. Revert emfatitza també la relació que va haver-hi entre l’equip tècnic, moltes d’elles valencianes: “Hi havia molt bon rotllo, entre els i les joves féiem teràpia juntes. Es nota quan hi ha un valencià al grup, sents sintonia, proximitat i ganes de passar-ho bé”.

‍

Entre el grup d’intèrprets (majoritàriament hòmens) que gestionava el departament de càsting i de direcció, trobem l’eldenc Samuel Romero: “Interprete a Frías, un dels companys de presó de Cervantes. Un bon tipo, que l'ajuda i li protegeix, tot i també tindre els seus moments de rebel·lia”. Per a Romero, esta oportunitat de participar en un projecte tan gran com ‘El Cautivo’ “ha sigut tot un honor”: “Treballar amb Amenábar, amb Miguel Rellán o amb Tejero… ha sigut un luxe. Estaré sempre agraït a este paper, tot i ser un personatge xicotet”.

‍

“La pel·lícula crearà controvèrsia perquè estem molt malacostumats a que ens donen les històries fetes i no a pensar i fer la nostra pròpia lectura”. - Samuel Romero.

‍

‍

Una altra valenciana participant en el rodatge de ‘El Cautivo’ és Alba Colorus, professional del maquillatge i cap d’esta àrea en pel·lícules com ‘Bodegón con fantasmas’, ‘Mario’ o ‘L’eixam’. Al film d’Amenàbar ha treballat com a reforç del departament de maquillatge i perruqueria, liderat per Ana i Belén López Puigcerver. “La nostra feina consistia en controlar els looks de tota la figuració. Al tractar-se d'una pel·li d'època, calia cobrir tatuatges, ambientar pells, embrutar, aplicar postissos…” Un bon grup de professionals valencianes d’esta àrea coincidiren en el projecte, fet que va ajudar a una bona sintonia de treball: “En produccions tan grans com esta es visibilitza més encara la importància del treball en equip, bona connexió… és molt gratificant”. Un dels detalls que més va sorprendre Alba va ser el silenci al set: “Es respirava molta calma, serenitat, inclús quan no s’estava rodant. Açò no és gens fàcil d’aconseguir, i menys amb un equip tècnic i artístic tan gran”. Alba Colorus conclou amb un missatge molt positiu respecte a rodar a casa: “A l’audiovisual valencià vivim a una espècia de zona de confort, i que vinguen grans equips de fora de la Comunitat, ens fa aprendre altres maneres de treballar, alhora que ampliem la nostra agenda de contactes”.

‍

“Malauradament, estem més habituats a xicotetes produccions i pressupostos molt més ajustats que cal batallar i lluitar per tirar endavant. És molt positiu que vinguen produccions tan grans com ‘El Cautivo’ al nostre territori”. - Alba Colorus

‍

‍

I, finalment, dins del departament de càmera hem pogut parlar amb la valenciana Pepa García. Treballant com a meritòria dins d’esta àrea, la seua funció principal va ser “assegurar-me que a l’ajudant i a l’auxiliar de càmera no els falte material. No tenen tanta llibertat de moviment aleshores he d’estar pendent de càrrega de bateries, cables, moure material…”. La tècnica valenciana ha treballat en altres grans produccions com 'Gladiator II' o 'Jurassic World: Rebirth', a més de films estatals i videoclips. En línies generals, l’experiència de García en 'El Cautivo' va ser “molt bona”: “un rodatge tranquil, que vaig disfrutar a muntó, a més rodant a la nostra terra. Per logística va haver-hi alguna localització complicada, però es va solucionar molt ràpidament”. “Personalment, he conegut moltíssima gent, professionals amb qui he fet una bona amistat; professionalment, un orgull treballar amb Amenábar i el seu equip”, destaca Pepa García. 

‍

“Cada vegada que acabàvem un plànol, sempre, aplaudíem tots. Mai m’havia passat. Van començar a fer-ho els figurants quan tallàvem una presa bona, i es va quedar com a costum. Molt bon ambient al set” - Pepa García.

‍