Des que Pepe Andreu i Rafa Molés descobriren Islàndia i la seua gent, quedaren abstrets per una illa remota que, per tant, amagava més secrets que volcans té el país. ‘Lobster Soup’ va fer enamorar-nos de la fredor dels islandesos, de les seues converses i dels seus problemes. També de la seua gastronomia. I qui estimàrem tant aquell documental, demanàvem una segona part, una continuació, un spin-off… alguna peça que ens deixara continuar aprenent i disfrutant d’aquella comunitat tan entranyable. I, d’alguna manera, Andreu i Molés ens han concedit este desig. Esta coproducció, de fet, naix després d’una xerrada, dates de postpandèmia, sobre les relacions entre la indústria cinematogràfica d’Islàndia i Espanya al Festival de cinema de Reykjavík. És allà a on els dos cineastes coneixen una història sorprenent, única i impossible de no portar-la al cinema.

‍

‘La Pietà’ ens situa al sud d’Islàndia, l'any 1910. Allà trobem els set germans Björn: tres dones i quatre homes que decidiren viure aïllats a peus de la gran glacera de Vatnajökull, dedicant la seua vida, de manera autodidàctica, a documentar el seu entorn, cuidar-lo i, d’una manera intuïtiva, a alertar, ja fa més d’un segle, d’allò que podia ocórrer amb el canvi climàtic. Entre el gel, fantasmes i molta documentació salvada, els cineastes valencians recuperen esta història per conscienciar sobre la situació actual del planeta en un projecte que posa de manifest la necessitat d’actuar enfront d0una situació crítica que pareix inevitable.

‍

“Estar davant d’una glacera és com vore a Déu. No soc creient, però sí que conec eixa emoció que te sobrepassa, que té una força poderosa que no comprens. Això em va passar la primera vegada que vaig vore el Vatnajökull”. - Rafa Molés

‍

‍

Alguna cosa hi ha en totes les pel·lícules de Molés i Andreu que remet a l’herència, a accions individuals que volen deixar una empremta a les pròximes generacions, mateixa tasca que els cineastes, sobretot de documentals, lliuren a aquells que venen gràcies a les seues pel·lícules. Doncs ‘La Pietà’ té també eixe component hereditari: “Alguns dels personatges de la nostra pel·lícula ja han mort, altres estan vius i d’altres que encara estan per vindre. Estos últims són els receptors d’eixa herència”, ens reconeix Molés. 

‍

“La bellesa és l’element clau de la nostra forma de fer cinema. La bellesa ens commou i fa mobilitzar-nos. La glacera Vatnajökull és el protagonista, perquè rodem a Islàndia. Però, en realitat, qualsevol gran massa de gel, amb la seua pròpia bellesa, és la veritable protagonista. ” - Rafa Molés.

‍

El nou projecte documental de Suica Films (‘Las novias del sur’, ‘Domingo Domingo’, ‘Experimento Stuka’) fa molts anys que es cuina: “‘La Pietà’ naix molt abans de ‘Lobster Soup’, possiblement molt abans que moltes altres pel·lis que hem fet. Des de la nostra primera visita com a turistes a Islàndia, Pepe Andreu i jo quedarem admirats per esta massa de gel. I ja des d’eixe moment va nàixer la idea de fer una pel·lícula sobre una glacera”.

‍

‘La Pietà’ estarà a Cannes, concretament al Spain Showcase Docs 2025, dins del Marché du Film del Festival, seleccionat amb altres 3 projectes espanyols (‘If you wish to make an apple pie’, ‘Elena dio a luz a un hermoso niño’ i ‘El vol de la cigonya’). A més, ha participat en altres laboratoris cinematogràfics d’arreu del món, com al Dok Incubator (Txèquia), al Hot Docs (Canadà), al IDFA (Països Baixos), al DocsMx (Mèxic), al Cedoc Market (Polònia) o a Donosti, guanyant el premi Fipa Doc al forum Lau Haizetara. Un recorregut que fa molts anys que es dona a conéixer, buscant finançament i donant-li forma perquè siga, este, el projecte més important i personal fins a la data de la productora valenciana Suica Films.

‍

“‘La Pietà’ és un rèquiem, és una història trista, perquè estem contant la història d’un funeral. A vegades la mort ens fa recapacitar i reaccionar, i sempre és massa tard. D’això també va esta pel·lícula” - Rafa Molés.

‍

Ni ‘La Pietà’ d’Eduardo Casanova, ni ‘La Pietà’ de Kim Ki Duk, ni ‘La Pietà’ de Michelangelo. Rafa Molés i Pepe Andreu ens revelen que “la pietà” fa relació a una escena que trobem encara en allò que va ser la llar dels germans Björn, una granja que en l’actualitat ha quedat en un esquelet abandonat, tot i que encara guarda entre la seua estructura una imatge: una còpia de La Pietat d’Anton van Dyck, amb una mare enrotllant el cadàver del seu fill moribund amb un sudari blanc. Eixa força iconogràfica d’un llençol cobrint un estimat, com eixe gran llençol blanc que representa el protagonista d’este film i un fill que tant estimava esta família islandesa: el glacera Vatnajökull. 

Segons la productora valenciana, la pel·lícula estarà acabada a finals d’este estiu de 2025 i espera poder mostrar-se en societat a finals d’any o principis de 2026.

‍

Si vols conéixer més coses de Suica Films i de Rafa Molés i Pepe Andreu, a Cinestèsia entrevistàvem la parella de cineastes, a raó de l'estrena de 'Lobster Soup' a un programa especial dedicat al documental.

‍