"'Ultra todo' és un acte de reconciliació amb tots els tios de la nostra vida"
Ultra terrorífic el món que ens està quedant. Ultra atractiu les noves propostes que es presenten a l’edició 59a de Sitges per definir esta societat tan col·lapsada i dividida en què vivim. Una d’estes idees ultra interessants té segell valencià, i està present a la Secció Oficial de Curtmetratges del millor festival de cinema fantàstic del món. Parlem d''Ultra todo', l’últim treball en curt d’Alejandra Mora i Amora Films, dirigit per Cassandra Macías Gago i Marina Maesso, presentat en estrena mundial en estes dates d’octubre a l’esdeveniment català. “De fet, és la primera vegada que vegem el curt en pantalla gran. Ha sigut una emoció doble” ens confessen les cineastes, amb qui hem parlat després d’esta projecció oficial.
Rubio i Moreno són dos amics que han passat el dia en la piscina fumant substàncies estimulants. Encara que intenten no cagar-la, les coses van complicant-se. Tots dos hauran de gestionar amb situacions incòmodes i inesperades, algunes d’elles realment extremes.
El primer que ens crida l'atenció d’esta proposta és que dues dones decidisquen abordar qüestions que travessen especialment el debat sobre les masculinitats des del punt de vista de dos homes. L’objectiu no és construir una sàtira que condemne els personatges des de la distància, sinó que les autores volen acostar-se a les seues contradiccions i explorar eixa frontera, cada vegada més difícil de delimitar, entre allò que està bé, allò que està malament i allò que no sabem ben bé com interpretar: “Sempre diem que és com un acte de reconciliació amb tots els tios de la nostra vida, que l'han cagat, però que ho intenten fer bé i la continuen cagant pel camí”, expliquen Macías i Maesso. Tot i que, com queda evident al curt, esta mirada “no pretén eximir ningú de responsabilitats, però tampoc volem renunciar a comprendre les persones que intenten adaptar-se a uns codis socials en transformació constant”. I hi afegixen: “Comença a haver-hi un poc de confusió amb això que els xics només poden parlar de coses de xics i les xiques, de coses de xiques”
“Hi ha molta confusió ara mateix perquè moltes coses que abans estaven bé ara són denunciables, i està bé que ho siguen”, puntualitzen. El problema, afegeixen, és que el debat normalment deriva cap a la idea que ja no es pot dir o fer res. Davant d'esta tensió, ‘Ultra todo’ aposta per l'humor com una manera de rebaixar els ànims sense desactivar la crítica. “Estem en uns moments de tanta tensió, tanta violència per tants fronts diferents, que desescalar un poc esta tensió a través de l'humor ens pot unir com a persones”.
La incomoditat és una de les eines principals per a aconseguir-ho. En un dels moments més desconcertants del curtmetratge, un primer pla dels genitals d’un dels personatges, trenca les expectatives de l'espectador. Les directores reconeixen que esperaven poder haver provocat amb açò alguna rialla nerviosa, però la reacció que hem tingut a la sala ha sigut més propera a la sorpresa i el desconcert. I, en realitat, com diu Cassandra Macías, eixa resposta també encaixa amb les seues intencions: “Al final és a això a què juga tot el curt, a la incomoditat”. “Al final és una pel·lícula que parla de la percepció i del que tu veus: està bé, està malament?”, expliquen. La imaginació es converteix així en una via per a abordar qüestions complexes sense haver de verbalitzar-les constantment. És també una manera de permetre's jugar. Com a primer curtmetratge que dirigeixen, les autores reconeixen: “volíem llançar-nos a la piscina”, mai millor dit, i experimentar amb un univers visual que les portara més enllà dels seus treballs anteriors.
El film conté alguns girs humorístics que també funcionen com una observació sobre la manera de com consumim informació, d’eixa immediatesa present especialment a les xarxes socials. “Tot és tan immediat, tot té una importància tremenda, però dos segons després ocorre una altra cosa i tu ja desvies l'atenció cap a un altre costat”, reflexionen. “La seqüència de crèdits prolonga esta idea”, com també ho fan, d’una manera molt creativa i original, els mateixos cartells de crèdits, que indiquen que estem davant d’un film pensat i treballat al mil·límetre, fins a l’últim segon de projecció.
El títol d’‘Ultra Todo’ va sorgir de manera espontània. La idea d'allò excessiu acabava encaixant amb una societat que sembla incapaç de sostindre alhora tots els debats, totes les tensions i tota la informació que rep.
Les directores subratllen la importància del paper de coordinació d'intimitat, a càrrec de Violeta Orgaz, tant en les escenes que implicaven menors com en el treball amb els intèrprets. Les cineastes expliquen que van treballar des del principi amb una actriu menor d’edat i la seua família, compartint el guió i facilitant el contacte amb esta figura d'intimitat. L'objectiu era garantir que se sentiren segures i còmodes abans, durant i després del rodatge, i evitar que el visionament posterior de les imatges poguera generar malestar. Una experiència d'aprenentatge que, segons conten, ha deixat una relació molt pròxima amb l'actriu i la seua família.
Cassandra Macías i Marina Maesso destaquen la predisposició de la productora valenciana Alejandra Mora a acompanyar-les en les decisions més arriscades i a donar-los marge per a experimentar. De fet, confessen, “estem preparant amb ella la continuació d’este projecte en format de llargmetratge. No serà igual, però si mantindrà l’essència del curt”. I és que el pas per terres valencianes de les dues cineastes els va deixar una empremta molt pronunciada: “Hi ha professionals molt, molt bons a València que, potser pel fet d'estar a València, no tenen tanta visibilitat, però és gent que és de veritat espectacular”, assenyalen. Una experiència que els ha permés descobrir talent en diferents àmbits, des de la direcció artística fins a la banda sonora, per cert, una de les potes del film més destacades. Marina Alcantud va assumir el repte de sonoritzar un curt complicat i extravagant i aconsegueix un resultat increïble explorant sonoritats que contribueixen a eixe univers excèntric que travessa el curtmetratge.
‘Ultra todo’ és fresca, diferent, estimulant i extravagant, adjectius que encaixen a la perfecció en eixe cinema arriscat i original que demanem a Sitges, a on encaixa a la perfecció. Esperem vore en edicions posteriors els noms de Cassandra Macías i Marina Maesso, senyal que el cine més irreverent continua tenint espai a este esdeveniment fantàstic.
