Tornar a la Guerra Civil espanyola per a contar una nova història silenciada també és una forma de resistència. ‘Carmela’, el curtmetratge d’animació stop-motion dirigit pel valencià Vicente Mallols i per l’estudi del cap i casal Pangur Animation, naix precisament d’eixa necessitat: rescatar de l’oblit el paper de les milicianes durant el conflicte bèl·lic de finals dels anys 30 i fer-ho des d’una postura emocional, política i feminista. “És una història que tenia al cap des de fa molts anys”, explica Mallols, amb qui parlem sobre l’èxit del seu nou film d’animació: “El que més em cridava l’atenció era entendre per què, en un moment molt concret de la història, les dones decideixen unir-se a les milícies. No havia passat mai abans. No era només lluitar contra el feixisme, que ja era prou, sinó defensar uns drets que pràcticament acabaven de conquistar i que veien com s’esfumaven”.

‍

‘Carmela’ no es conforma en ser un relat històric clàssic o una lliçó didàctica. El curt de Mallols és una peça de ficció carregada de simbolisme, construïda des de l’emoció, amb una protagonista que, convençuda dels seus ideals, narra a través de cartes a sa mare, com va vivint el procés de sumar-se al front contra el feixisme. Mallols tenia clar que la història havia de passar “per les mans d’una dona”, també en el guió. Per això confia l’escriptura a Helena Sánchez, guionista amb una àmplia trajectòria en projectes vinculats a la memòria democràtica. “Jo no em considere guionista. Sempre pense que si algú pot fer-ho millor que tu, cal deixar-li el lloc. Helena va aportar una mirada feminista que jo segurament no hauria sabut vore, i la combinació va funcionar molt bé”.

‍

Un dels elements més potents del curt és el simbolisme que el recorre, especialment el de la mà amputada de la protagonista. Mallols reconeix que era una idea que tenia clara des del principi: “Per a mi la mà era fonamental. És la mà que subjecta una papereta de vot, la mà que es converteix en puny amb un fusell, la mà que el feixisme arrabassa, però que al final torna com un membre fantasma, com un símbol de resistència”. En stop-motion, el fet de construir físicament eixos elements multiplica la seua força, i així ens ho reconeix el cineasta valencià: “Recorde perfectament el moment d’estar modelant el braç amb el monyó. Fins i tot per a nosaltres era impactant. Després t’hi acostumes, però al principi impressiona molt”.

‍

‍Vicente Mallols ha dirigit altres projectes d'animació en stop-motion com 'The Inner Life', 'El Criptozoólogo' o la sèrie 'El Diario de Bita y Cora'.

‍

‍

Visualment, ‘Carmela’ aposta per una posada en escena minimalista, una decisió que no va estar exempta de dubtes per al seu director: “En stop-motion ens encanta construir-ho tot, cuidar cada detall del decorat. I jo ací volia just el contrari: despullar-ho tot al màxim, fer una aposta per una escenografia molt més teatral, molt centrada en el personatge”. Però esta no va ser una elecció fàcil. “Vaig passar molta por, perquè buscava referents i no en trobava massa en animació stop-motion. No tenia clar si això funcionaria o si estava prenent una decisió equivocada”. Amb el temps, la resposta del públic li ha confirmat que el camí era l’encertat: “La gent ha entés que es tractava d’això, de centrar-ho tot en ella i fer que la història arribara d’una manera més directa”.

‍

Eixa voluntat de no amagar l’artifici també es reflecteix en l’ús de les cares dels personatges, construïdes amb peces intercanviables impreses en 3D, amb les línies visibles entre les parts. “Normalment, en postproducció, estes línies s’esborren, però ací vam decidir no fer-ho, jugar a no amagar que açò és un titella. Formava part de la mateixa idea de despullar-ho tot”. El contrast arriba en l’escena final, situada en el present, on els acabats són més realistes. Ambientat en el present, introdueix canvis subtils, però significatius, com el format de la pantalla, la profunditat del decorat i el tractament visual evolucionen cap a una realitat més recognoscible. “Era una manera de dir que això que t’he contat no és un conte. Està ací, hui, i encara ho hem de rescatar”.

‍

La música i les veus completen l’univers emocional del curt. Mallols tenia clares les eleccions des del principi, especialment la veu de Carmela, interpretada per Glòria March, i la força del discurs inicial, de Clara Campoamor, amb la força de la veu d’Empar Ferrer: “Sabíem que, històricament, Campoamor era més jove, però la potència d’eixa veu d’Empar va ser prioritària. Volíem transmetre la força d’este gran personatge històric”. El treball musical de Jérôme Nicolas més un llistat breu de cançons republicanes com “Gallo negro, gallo rojo” de Sánchez Ferlosio o “Si me quieres escribir” o “El quinto regimiento, interpretades per Rolando Alarcón, completen la banda sonora d’este film.

‍

‍

El recorregut de ‘Carmela’ pels festivals ha superat totes les expectatives. Amb prop d’un centenar de seleccions i més de quaranta premis, el curt s’ha convertit en una de les peces valencianes en format curt més reconegudes del panorama recent. Tot i això, Mallols confessa que mai va pensar en l’èxit mentre el feia. “És el curt més personal que he fet mai. Jo només volia que funcionara, no pensar en res més”. Ara, immers en la campanya per als Premis Goya, afronta el procés amb nervis però també amb una certa distància. “Estar nominat ja seria increïble. El que vinga després depén de massa coses”.

‍

Vicente Mallols ja sap què és tindre un projecte nominat als Goya, ja que va participar actívament al curtmetratge valencià 'Becarias', produit per Pangur Animation i dirigit per Marina Donderis, Marina Cortón i Nuria Poveda.

‍

Per acabar, coneguent el bon estat de salut de la indústria d'animació valenciana, li preguntem a Mallols per com veu ell la situació de l'audiovisual en stop-motion al País Valencià. El cineasta reivindica  el moment que viu esta tècnica fílmica al nostre territori. “Fora, en mercats internacionals, València és molt reconeguda per l’animació. Encara falta consolidar una indústria que permeta encadenar projectes i que la gent no haja d’anar-se’n fora, però estem en el camí”.

‍