Una de les dates marcades al calendari de l’audiovisual valencià d’esta primavera de 2026 és este divendres 22 de maig, amb l’estrena del film ‘Cowgirl’, dirigit per Cristina Fernández Pintado i Miguel Llorens. Una comèdia rural rodada al País Valencià, concretament a les comarques del Maestrat i els Ports, al parc natural de la Tinença de Benifassà, amb un elenc valencià ple de cares conegudes, com Isabel Rocatti, Joaquín Climent, Carles Sanjaime o Mamen Garcia. La pel·lícula està rodada íntegrament en valencià septentrional, amb guió de Rafa Albert i de la parella de directors, i producció dels valencians The Fly Hunter, junt amb els catalans Aguacate & Calabaza Films i Produccions Quart. Completa l’elenc protagonista el també català Carlos Cuevas.

‍

Isabel Rocatti encarna Empar, una grangera que es desviu per la seua vaca. Després d’arribar a un acord amb un veí del poble perquè el seu bou fecunde la seua Tona, Empar coneix un jove nouvingut a l’aldea, Riqui (Carlos Cuevas), qui l’ajudarà a portar la granja i amb qui naixerà una bonica amistat intergeneracional, amb l’objectiu de cuidar i conservar el benestar del veïnat rural.

‍

‍

Fernández i Llorens demostren talent per a contar històries humanes i amables, amb personatges allunyats de l’odi i l’egoisme, transmetent sensacions positives en una societat (i un cinema) cada vegada més individualista i gris. A través de situacions còmic-dramàtiques, en un ambient costumista i naturalista, la història es desenvolupa gràcies a diàlegs lleugers, tendres i ben treballats. “La naturalesa és un personatge més a la pel·lícula. Necessitem contemplar el paisatge, vore la soledat d’esta dona, el seu espai aïllat, i cal que l’espectador ho respire i entenga el context. I eixe cinema independent que emana d’eixa contemplació s’abraça molt bé amb l’altra part més comercial, més narrativa, més mainstream”, apuntava la directora en una conversa amb El Botxí.

‍

La parella de cineastes ja va rodar en 2020 la seua òpera prima, ‘Coses a fer abans de morir’. Miguel Llorens, a més, ha sigut el director de fotografia de ‘Cowgirl’.

‍

‘Cowgirl’ no té grans girs dramàtics ni moments climàtics especialment tensos que ajudarien a connectar intensament amb la història, però sí que conté emoció, amb una Rocatti molt convincent, romanticisme i moments còmics que agradaran a aquell públic adult amb estima pel cinema clàssic i lleuger. “Les relacions entre els personatges, les seues vivències i experiències, i els vincles amb el paisatge són els vertaders protagonistes de ‘Cowgirl”, apunta Fernández Pintado.

‍

‍

Més enllà del relat íntim i de les relacions entre personatges, ‘Cowgirl’ també incorpora una mirada crítica cap a determinades dinàmiques contemporànies del món rural, com el turisme massiu, la desconnexió institucional amb el territori o la subordinació dels interessos locals a la lògica de les empreses privades. Sense ser un discurs frontal ni explícit, la pel·lícula deixa entrevore una preocupació per la preservació de l’entorn i per la necessitat de posar en valor la vida als pobles enfront de models econòmics que tendixen a buidar-los o transformar-los. Segons Cristina Fernández, el film “parla de dones que han nascut en una època en què han sigut educades per a cuidar, ja siga els fills, els pares, els marits o els seus animals. Cuidar allò que tinguen. En este cas, la protagonista perd el seu objectiu vital en relació amb la seua família, i què li queda? Quin lloc et queda en esta societat si ja no tens allò per què viure? La protagonista troba eixe sentit en la seua vaca, formant una relació tòxica amb ella, perquè la sobreprotegeix i la humanitza”.

‍

La fotografia de Llorens aposta per un tractament naturalista, aprofitant els espais oberts i el paisatge com a element central, confiant en la llum natural i en la senzillesa compositiva. La banda sonora, de Clara Peya, es manté en un segon pla, discreta, no sempre present, cosa que s’agraïx, acompanyant les escenes i incidint només en els moments més emotius.

‍

‍

Sempre arriscat construir una història amb un animal com a coprotagonista, més encara una vaca, i més complicat si esta ha de parir. Però els cineastes ho resolen molt bé: “Necessitàvem més dies de rodatge, però no ens els podíem permetre. Així que rodàrem durant cinc setmanes, i les escenes més complicades amb la vaca les gravàrem només nosaltres, junt amb el veterinari, durant diferents caps de setmana. Va haver-hi un càsting, perquè necessitàvem un animal mans i dòcil. I la veritat és que amb Tona encertàrem. El seu propietari va estar pendent d’ella en tot moment, acompanyant-nos al rodatge”. Tot i les dificultats que l’equip va tindre a l’hora de rodar ‘Cowgirl’, tant a nivell pressupostari com per la complexitat d’algunes escenes amb animals, els cineastes valencians tiren avant un film honest i coherent amb les seues aspiracions, que dignifica les dones dins del món rural i que visibilitza un entorn i un espai poc representat al cinema valencià contemporani.

‍

Pots llegir l’entrevista completa a Cristina Fernández Pintado ací.

‍