‘Pálpito’ acumula més de 60 reconeixements internacionals en els seus sis mesos de recorregut pel circuit de festivals de tot el món. Ha sigut nominada als últims premis Lola Gaos a Millor curt de Ficció i, a més, és candidata, entre les 48 seleccions que ha fet l’Acadèmia, als Premis Goya. Els seus autors, la parella formada per Marisa Crespo i Moisés Romera, continuen així la seua evolució com a cineastes, després de la seua òpera prima ‘Tu no eres jo’, amb este thriller potent que va més enllà del cinema de gènere, aportant-hi reflexió, compromís social i molta humanitat. Un curtmetratge que vol ser la llavor del seu pròxim projecte, el llargmetratge homònim que s’alimenta d’esta mateixa història. “Sempre pensem: vinga, este és l’últim curt que fem. Però un llarg implica un procés llarguíssim. Així que férem el curt, que era el pla B, en un moment en què no en quedava altra perquè calia aprofitar el finançament”, ens comenta Moisés. Marisa anota, en quant la part creativa, que “la idea sorgix de vore una notícia terrible i real que ens va impactar molt. Vàrem voler fer un thriller d’una realitat que no és tan coneguda ací a Espanya, que no esperes que vaja d’això. I per este motiu, deixem el dubte fins al final per a revelar-ho tot”.

‍

No podem contar el final, però sí que ‘Pálpito’ ens parla de Marcela, una tarotista obsessionada amb el destí després de tindre un pressentiment al tocar un dels seus clients. Viu amb la sensació que una desgràcia terrible succeirà i farà qualsevol cosa per evitar-la. Una història conduïda a la perfecció per la seua actriu protagonista, Cristina Fernández, qui assumix tot el pes de la trama, apareixent en totes les seqüències del film: “No la coneixíem personalment, però vegent-la fent teatre notàrem una mirada que transmetia molt i a banda un punt canalla necessari per a fer creïble el personatge de tarotista”. A més, Fernández, amb qui parlàrem fa unes setmanes pel seu pròxim projecte com a directora de cinema, posseïa, segons els cineastes, “una gran capacitat per treballar quasi a toma única”. Trets d’una actriu amb molta experiència que foren determinants per confiar el protagonisme del film en ella. 

‍

“No hi ha pel·li senzilla. Tampoc este curt, fins i tot venint de rodar un llarg. ‘Pálpito’ ens va exigir al màxim i posar-nos al límit”

‍

‍

La producció de ‘Pálpito’ va ser, segons M+M, la més complicada que han afrontat en el format curtmetratge, ja que rodaren la cinta amb la meitat de pressupost que haguera necessitat una pel·lícula com esta, reduint així també els dies de rodatge de sis a tres. “Podem dir que la planificació del curt va ser d’emergència, paraula que repetíem una vegada i una altra perquè sí, ‘Pálpito’ va ser pura emergència”. Anota Moisés Romera que “només vàrem poder rodar un 30% del que estava previst en el guió, a més de les filigranes que es feren en postproducció”. Tot açò va portar a situacions i anècdotes curioses, com que, en alguns plans a on no es veu el rostre de la protagonista, era la mateixa directora Marisa Crespo qui va substituir l’actriu protagonista, ja que compartixen estatura i silueta molt semblants.

‍

Pel que fa al procés creatiu a quatre mans, els directors reconeixen que és fluid, encara que de vegades apareixen discrepàncies. “A vegades passa que no estem d’acord. Però són molt poques, com una vegada de cada cinc”, diu Moisés Romera, mentre Marisa Crespo confessa que a ella les discussions li donen “moltíssima mandra” i que prefereixen evitar-les “perquè ni són productives ni ajuden a construir”. “Quan ens bloquegem, comencem de zero, i d’esta manera el procés funciona com la seda”.

‍

Els cineastes valencians expliquen que un altre element fonamental del curt és l’element sonor. Els directors conten que David Doubtfire, responsable del disseny de so, va crear capes que anticipen secrets del final, “crits amagats en efectes naturals”. “David va fer un treball brutal, també, per exemple, treballant molt les palpitacions sonores, buscant que fins i tot molestara perquè transmetera exactament el que sent la protagonista. Un so que se't fica dins del cap i quasi et fa mal”.

‍

‍

‘Pálpito’ serà un llargmetratge, però no serà una còpia allargada, sinó una expansió de la idea, especialment engrossint el segon acte i aprofundint en les capes de la protagonista. Qui haja vist el curt no se sentirà defraudat amb el llarg.

‍

L’acollida de ‘Pálpito’, que dura quasi divuit minuts, una extensió poc habitual en curtmetratges, els generava dubtes: “Pensàvem que no ho voldria programar cap festival. Però quan va començar la trajectòria, van començar les seleccions i van arribar els premis, ja ens vam quedar més tranquils. Per a nosaltres era molt arriscat fer un curt tan llarg, però era el que ens venia de gust”. I és que la proposta de Crespo i Romera és molt encertada, et manté en vil durant tota la trama, et colpix al final i, a més de tot açò, té una factura tècnica excel·lent. Tots estos punts positius han fet que la producció de Proyecta Films haja sigut tot un èxit allà a on ha sigut seleccionada. “Les idees estaven molt clares, era un projecte que l'havíem plantejat feia molt de temps. Teníem els dos la història molt fresca i molt treballada al cap”.

‍