Tot ‘Lo que viene’ des de Nakamura Films
Nakamura Films presentava, dins del marc del festival Lo Que Viene, celebrat esta passada setmana a Santa Cruz de Tenerife i organitzat per l’AICE, tots els projectes que ara mateix porta en marxa. A través d'una de les seues sòcies, la productora Araceli Isaac, l’entitat valenciana demostrava el gran treball que ha realitzat durant els últims anys, acumulant al mateix temps diferents llargmetratges i curts, en diferents fases de producció, que desengranem hui a El Botxí. Anotar, abans, que Nakamura Films és la responsable d'estrenes tan importants i llorejades com 'La Casa', 'Mientras seas tú', 'Asamblea' o 'La llegenda de l'Escanyapobres', i suma actualment un Premi Goya i tres nominacions i uns quants (molts) Premis de l'Audiovisual Valencià, a més d'altres guardons estatals i internacionals.
En l’eixam
El llargmetratge dirigit per Òscar Bernácer ‘En l’eixam’ és el projecte de Nakamura més proper a la seua estrena, finalitzat el seu rodatge fa unes setmanes i ja en fase de postproducció. El cineasta valencià s’estrena al món dels llargmetratges amb este thriller rural protagonitzat per altres dos valencians: Pablo Molinero i Cristina Fernández Pintado (amb qui parlàvem fa uns dies de ‘Cowgirl’). La història ens trasllada fins a una xicoteta localitat valenciana, Malpàs, a on trobem una societat utòpica, aïllada, paradisíaca pels seus principis comunitaris i demòcrates que, a mesura que va avançant la trama, descobrim que eixe món idíl·lic amaga una part molt obscura que atraparà els membres d’esta comuna i els obligarà a renunciar a la seua llibertat.
“En l’eixam planteja un dilema moral actual a través d’una distopia tan pròxima que produïx calfreds. Fins a quin punt estem disposats a cedir la nostra llibertat pel bé comú, per viure a un espai idealitzat, més just i segur? Esta és una història universal sobre el poder i la llibertat” - Òscar Bernácer
El repartiment es completa amb altres grans noms del panorama interpretatiu valencià, com María Maroto, Marta Belenguer, Jordi Aguilar o Glòria March, entre molts altres, i el guió està a càrrec d’una de les escriptores de l’audiovisual més importants de l’actualitat: Joana M. Ortueta, guionista, entre altres treballs, de ‘La casa’. Li acompanya en esta tasca Jorge Juan Martínez. El rodatge s’ha desenvolupat en escenaris naturals del nostre territori, a la comarca de l’Alt Palància, com Begís, Xelva, El Toro o Calles. El film està coproduït junt amb Maqueta Films i Corte y Confección de Películas, amb el suport de l’IVC i la participació de Netflix, RTVE i À Punt.
El abismo del olvido
Possiblement, el projecte de Nakamura més esperat per totes i tots. La segona col·laboració entre la productora i l’artista valencià Paco Roca, qui després de ‘La casa’, torna a confiar en esta adaptació cinematogràfica de la seua multipremiada novel·la gràfica ‘El abismo del olvido’, editada per Astiberri. A més, de nou, sota la direcció i guió del cineasta Àlex Montoya.
L’obra gràfica, coescrita també pel valencià Rodrigo Terrasa, està basada en fets reals i aborda les execucions perpetrades durant la dictadura franquista després de la Guerra Civil espanyola i tots els esforços realitzats per les famílies per localitzar els cossos de les víctimes soterrades a foses comuns. En este viatge al passat i al present, coneixerem les vides reals de José Celda, afusellat a Paterna, Pepica, la seua filla, qui lluita per localitzar les restes de son pare, i Leoncio Badía, un jove republicà qui va col·laborar en secret durant molts anys amb les vídues dels represaliats, ajudant-les a identificar els cadàvers, donar-los sepultura de manera digna i conservar i arxivar les seues humils pertinences personals. Un exercici de memòria històrica de lectura indispensable i, en uns anys, també d’obligat visionat.
Guardonat amb el Premi ACD Còmic en 2023 a la millor obra nacional i nominat a Còmic Barcelona 2024 en la mateixa categoria, entre altres, ‘El abismo del olvido’, es va convertir en el llibre de no-ficció més venut a Espanya durant més de 20 setmanes després de la seua publicació a desembre de 2023, amb més de 60.000 còpies venudes.
“Des de Nakamura estem molt contents d’anar acompanyats en este projecte, junt amb Raw Pictures, de la coproducció de Irusoin”, ens afirma Araceli Isaac, qui, dins del marc de LQV, assegurava que el procés d’esta segona adaptació “serà molt més ràpid que el de ‘La casa’” i potser que la pel·lícula puga estar en sales de cinema entre 2027 i 2028. El treball del dibuixant valencià tindrà de nou una adaptació al cinema, després d’haver-se filmat, en animació, ‘Arrugas’, i en imatge real ‘Memorias de un hombre en pijama’, ‘La fortuna’ i ‘La casa’.
Muerte en Torrevieja
L'any 2023, la cineasta veneçolana Adriana Arratia presentava el curtmetratge ‘Muerte en Torrevieja’, un retrat audiovisual molt potent de la realitat d’una dona que sobreviu com pot a una ciutat com Torrevella, obligada, a més, a cuidar un fill que no vol. Viu al dia, treballa per i per al turisme, dins d’una espiral de diners fàcils, estafes, drogues, apostes de balcòning i misèria. La ciutat la consumeix i desitja amb totes les seues forces fugir d’ella per a triomfar a un reality show. En una d’eixes macrofestes organitzades per la nostra protagonista, un dels participants mor i tots els seus plans canvien per complet. Esta història, contada des d’un vessant molt realista i que beu del cinema quinqui tant des del seu guió com del seu estil visual, va arribar a les oïdes de Nakamura i, de seguida, va convertir-se en un projecte de llargmetratge, per totes les possibilitats que amaga una realitat tan crua i potent com esta.
“Vaig afrontar esta història pensant en totes eixes dones que han arribat a ser mares sense voler-ho. Com afronten estes dones la seua vida? Aleshores vaig plantejar un personatge que fora l’“anti-mare”, amb un únic propòsit que fora simplement sobreviure”. Adriana Arratia, a CineTalks.
El projecte es troba en desenvolupament i en esta primera fase està participant en diferents estances i residències com al programa de Dones Visuals ‘Acció Viver’, a la residència de cinema d’Extremadura, a la iniciativa Lanza d’Abycine o al Talent Project de l’European Film Market dins del marc de la Berlinale. Sabem que Adriana Arratia comptarà amb la mateixa actriu principal, encarregada de donar vida a Chetia, Caterina Hurtado, qui s’estrenava davant d’una càmera al curt ‘Muerte en Torrevieja’. Com “la Sean Baker de Veneçuela” batejava Araceli Isaac a Adriana Arratia, qui beu de les fonts d’este cinema realista, crític amb la societat capitalista, cru i molt arriscat i valent. “Aporta eixe enfocament femení, fresc i contemporani al cine quinqui sobre maternitat no desitjada, de persones vivint als marges de la societat”, ens descrivia així el projecte la productora executiva de Nakamura.
María Martínez Ruiz no puede volver
Altre dels projectes en fase de desenvolupament de Nakamura Films és ‘María Martinez Ruiz no puede volver’, i encarregat d’ell, de nou, el cineasta valencià Òscar Bernácer. Al guió, l’alacantina Gracia Solera, encarregada de l’escriptura d’altres projectes com’ Una vida Bárbara’, ‘Salvar al Rey’, ‘En el nombre de ellas’ o ‘Lazos de sangre’. En esta ocasió, Solera es basa en les seues pròpies vivències dins del món obscur i obsessiu de la televisió, per a parlar de Fani, una jove redactora que lluita per no ser acomiadada del seu nou treball, ajudar a les seues companyes de feina i fer-se un lloc a la indústria de la televisió. Un cartell a la redacció que indica ‘María Martínez Ruiz no pot tornar’ crida la seua atenció. María és una dona capaç d’inventar-se qualsevol història, per rocambolesca que siga, per tal d’anar a la tele i fugir així de la seua vida. Fani durà, de nou, a María a la televisió. Un programa que aconsegueix un èxit d’audiència històric, però que comportarà conseqüències, tant per a la redactora com per a la convidada.
El guió de Solera va ser distingit per la SGAE com a millor projecte creatiu en el Festival d’Alacant 2022, becat per Ibermedia en el XX Curs de desenvolupament de projectes iberoamericans i ha obtingut l’ajuda al desenvolupament de la Comunitat de Madrid i del País Valencià. Segons ens assegura Araceli Isaac, “el rodatge d’este pròxim llarg de ficció d’Òscar Bernácer es preveu per a finals d’este any”.
Mario
‘Mario’ és el projecte més proper a la seua estrena i Nakamura Films coprodueix este llargmetratge de Guillem Miró junt amb Corte y Confección de Películas i Somera Films. Esta comèdia negra reuneix les amistats de Mario a la seua festa d’aniversari. Mario és el millor amic que pots tindre, la millor parella que pugues imaginar, un cunyat perfecte i un gendre immillorable. Una d’eixes persones a qui tothom estima i de qui voldries no desenganxar-te mai. Però tot això era el que pensaven d’ell abans d’esta festa, perquè la gent del seu voltant descobrirà que Mario no és qui realment creuen.
“M’agrada descriure esta pel·lícula com a comèdia incòmoda. D’eixes que rius, però també patixes, et regira, et fa pensar què faries tu en una situació pareguda…” - Araceli Isaac.
El català Jaume Madaula protagonitza esta pel·lícula amb un component interpretatiu coral molt gran en un repartiment a on trobem la valenciana Glòria March. La cinta va ser rodada entre València i Barcelona i ha obtingut el suport d’entitats com l’IVC, l’ICIB (Institut d’Indústria i Cultura de les Illes Balears), la Fundació Mallorca Turisme, el Consell Insular de Mallorca, Europa Media Creativa i les televisions d’À Punt, 3Cat i IB3. ‘Mario’ ja s’ha pogut vore al festival Fic-Cat de Catalunya i també estarà present, en secció oficial, a l’Atlàntida Mallorca Film Fest. “S’estrenarà abans de final d’any de la mà de Filmax”, ens afirmava Araceli Isaac.
Estoque
Quin projecte més interessant, un més, posa damunt de la taula Nakamura amb esta òpera prima titulada ‘Estoque’, dirigida i escrita per Andrea Segarra Bueno, cineasta que ja va recollir molts elogis amb els seus films anteriors ‘Sangría’, ‘Barbitúrica Burlesque’ i ‘La petite morte’. Una història basada en les pròpies vivències personals del director, conta la vida de Cristian, un jove de 17 anys que creix en una ramaderia amb son pare i sa mare malalta. Un dia recull un vedell rebutjat i li posa el nom d’Estoque. Una història de recerca d’identitats i d’opressió. Un coming-age queer dins d’un context rural taurí poques vegades vist al cinema estatal.
La futura pel·lícula de Segarra ha sigut seleccionada al Queer Palm Lab, junt amb només altres quatre guions d’arreu del món; al Campus d’Estiu de l’Acadèmia Espanyola del Cinema; i al Pitching Fòrum del GAC, dins del marc de Cinema Pendent, de l’Alternativa de Barcelona.
No als poalets
Per al final deixem potser el film que més ens il·lusiona. Perquè estimem Laura García Andreu i el seu cinema. I perquè ajuntar quotidianitat, costumisme, humor, política i cinema és el nostre còctel preferit. ‘No als poalets’ és el nou projecte de la cineasta valenciana, creadora de l’exitosa ‘Domingo Domingo’, nominada als Premis Goya de l’any passat que, ara, troba en Nakamura i Maqueta Films la seua producció. Tornem de nou a Les Alqueries, a la Plana Baixa, perquè allà es cou fa temps un moviment social en contra del sistema de recollida municipal del fem. Les pintades contra els poalets inunden el municipi, tot el món pareix estar en contra d’este format de neteja municipal. Però… un conjunt de veïns i veïnes pareix que sí comparteixen este mètode i confrontaran a amics i familiars per defensar els poalets.
Coneixent el cinema de Laura G. Andreu sabem que, per una part, ho passarem bé, perquè l’humor costumista està sempre present a la seua obra. Però també sabem que ens farà reflexionar, sense un posicionament forçat però sí amb esperit crític, perquè l’audiovisual per a Andreu també ha de tindre eixe component analític i rebel. Sabem com ha acabat la història a Les Alqueries, amb un consistori que ha tornat al sistema de recollida del fem amb contenidors, però en esta història és més important el camí que el destí, i de segur que ‘No als poalets’ es converteix en un dels nostres curts favorits de l’any.
La cineasta Laura García Andreu va participar al Berlinale Talents de l’any passat. A més, ‘No als poalets’ va tindre el seu espai al Laboratori DocsLab-À Punt del DocsValència l’any 2024. A ‘Lo que viene’ poguérem gaudir d’un breu clip del muntatge final d’este treball de Laura G. Andreu, i ens va confirmar que ‘Domingo Domingo’ no va ser casualitat i que l’estil de la cineasta valenciana ja té un segell propi inconfusible.
