Comencem any nou i per l’horitzó es divisen alguns dels títols que la indústria valenciana audiovisual té preparats per als pròxims mesos. Algunes de les propostes ja tenen data d’estrena, moltes altres no, i vàries d’elles potser arriben l’any 2027. El món de la distribució, malauradament, és així de complex i complicat d’intuir. De fet, en tenim al llistat noms que encara no s’han estrenat en cinemes, però sí que han estat nominats a premis i festivals, i que esperem pugam gaudir prompte des d’una sala comercial. Sense fer promeses ni jugar a endevinar dates, a este recorregut posarem el focus en les històries que estan a punt d’arribar i que confirmen que les productores valencianes estan vives i continuen guanyant espai a la pantalla estatal, amb veus, mirades i formats diversos i valents.

‍

En l’eixam

Nakamura Films és possiblement la productora valenciana amb més projectes actius per a este 2026. ‘En l’eixam’ és la pel·lícula que potser abans gaudirem a les sales valencianes de cinema. El director Óscar Bernàcer, qui estrenava fa pocs mesos ‘Mario’, tornarà a estar en primera fila de l’actualitat audiovisual amb este treball escrit per Joana M. Ortueta i Jordi Juan Martínez: Lluc ho ha perdut tot quan arriba a un poblat aïllat a on un grup de desheretats conviu en una comunitat utòpica en aparent harmonia. Però Lluc encara pot perdre més: la seua llibertat. Descriu Ortueta este eixam aparentment idíl·lic: “Un lloc on l’espectador voldria viure, fins que, de la mà del protagonista, comença a descobrir el revers fosc d’eixe paradís. La història es va fent fosca de manera imperceptible fins que la necessitat de fugir ho impregna tot”.

‍

Pablo Molinero, Cristina Fernández, María Maroto o Marta Belenguer són alguns dels noms valencians que en formen part de l’elenc d’esta comunitat-secta que tantes ganes tenim de conéixer. Sumar a este projecte d’altres de Nakamura Films, que potser veuen la llum als pròxims mesos, tot i encara no haver-hi cap anunciament oficial: ‘María Martínez Ruiz no puede volver’ és el film més avançat d’estes propostes en postproducció i desenvolupament. S’hi afegixen ‘El abismo del olvido’ i ‘Muerte en Torrevieja’, ambdós segur que per a més enllà de 2027.

‍

Después de Kim

L’exministra Ángeles González-Sinde, guionista d’un dels productes més desafortunats del cinema adolescent del segle, ‘Mentiras y gordas’, dirigix la seua òpera prima ‘Después de Kim’, adaptació de la seua novel·la homònima llançada a 2019. El film està previst que veja la llum a finals d’abril, i està coproduït pels valencians de Voramar Films i amb el suport de l’IVC i À Punt Mèdia. Un thriller que narra la història de Juan i Gloria, divorciats i distanciats des de fa vint anys, qui han de viatjar de Buenos Aires a Espanya en rebre la notícia que Kim, la filla de tots dos, amb qui feia temps que havien perdut el contacte, ha aparegut morta. A la seua arribada descobrixen que la difunta ha deixat un net que es troba en parador desconegut, un descobriment que els fa quedar-se a Espanya per a trobar-lo. Dario Grandinetti i Adriana Ozores protagonitzen esta cinta, a on també participa la valenciana Gloria March, rodada, entre altres localitzacions, a la ciutat de Benidorm i a València capital.

‍

‍

Perfectos conocidos

No sempre cal destacar una cinta perquè la producció al darrere d’ella siga valenciana. Hi existixen funcions primordials dins de la indústria que també s’ha de posar en valor, i una de les més importants és el guió. ‘Perfectos conocidos’, la pròxima pel·lícula de Javier Fesser, un enamorat del País Valencià, compta al seu departament d’escriptura amb els valencians Juanjo Moscardó i María Mínguez. Ambdós guionistes han sigut els artífexs de l’últim projecte de Fesser, ‘Custodia repartida’, a més d’haver participat conjuntament en altres produccions audiovisuals com ‘Amor en polvo’.

‍

‘Perfectos conocidos’ és l’spin-off de l’exitós film d’Álex de la Iglesia ‘Perfectos desconocidos’, que es queda amb la parella d’Ana i Antonio (Ernesto Alterio i Juana Acosta), que viatgen a Canàries per a disfrutar d’una celebració en família, però l’erupció d’un volcà posarà tot cap avall i farà rebrotar tota classe de secrets. Recordem que Fesser té un vincle molt estret amb el territori valencià, amb alguns dels seus projectes llargs i curts rodats ací. El film s’estrenarà en sales a finals d’any, encara sense cap data concreta.

‍

‍

Vidres a la piscina

Dacsa Produccions també té al seu calaix molts projectes que de segur veuen la llum pròximament: ‘Jacint’ o ‘Tanit’ poden ser alguns dels audiovisuals que gaudim en els pròxims mesos, però potser ‘Vidres a la piscina’, de Ruth Caudeli, siga el film més esperat de l’empresa cinematogràfica valenciana. La cineasta, creadora d’altres llargmetratges com ‘¿Cómo te llamas?’ o ‘Segunda estrella a la derecha’, torna a encapçalar un projecte de cinema, a partir d’un guió del també valencià Javier Artigas, que narra la història d’un adolescent solitari i un grup de xavals sense connexió aparent, que estableixen una relació tòxica a partir d’un cas de catfishing. En esta pràctica fraudulenta, una persona crea una identitat falsa en línia, a partir de fotos i dades d’altres usuaris, per manipular o estafar una víctima en relacions emocionals o financeres.

‍

El film está protagonitzat per un elenc d’actors i actrius novells, escollits a partir d’un curs de formació, iniciativa de la mateixa productora Dacsa Produccions. Alguns dels joves talents que hi apareixen a la pel·lícula són Natalia Lasort, María Guerra, Joel Montalt, Julieta Betancor i Helios Martos. ‘Vidres a la piscina’ està rodada en valencià i algunes de les localitzacions elegides com a set de rodatge del film han sigut Torrent, València o Alfafar. El rodatge va finalitzar a la tardor d’este passat any, així que podríem gaudir de la seua estrena a finals d’este 2026.

‍

‍

Cel meu infern teu

Tot allò que fa Alberto Evangelio sempre és interessant. ‘Cel meu infern teu’ encara ens té el hype més pels núvols pel temps que porta el projecte a punt, però encara sense data concreta d’estrena. I és que este film va estar nominat, i premiat, als últims Premis Lola Gaos 2025, a la categoria de millor actor de repartiment per a Víctor Palmero Guerola, però només s’ha pogut vore en pantalla gran a la gala de cloenda del Festival LGTBIQ+ Endimaris, de Sitges.

‍

Al llarg dels anys, Adela i Victoria viuen una història d’amor impossible i són fortament castigades per la Llei i per la societat dels anys 60 i 70 a Espanya. Malgrat tots els impediments, però, no poden oblidar-se l’una de l’altra.

‍

Segons ha anunciat la productora, el film s’espera vore a les sales de cinema de l’estat espanyol a la primavera de 2026, així que estarem atents de conéixer la data oficial d’esta estrena. Beniwood Producciones és qui està darrere d’este treball d’Evangelio, coproduït junt amb Dacsa. Dir que durant este any està previst el rodatge de la pròxima pel·lícula d’Evangelio, ‘Selectivitat’, i hi ha d’altres projectes en desenvolupament del cineasta i la seua productora alacantina, com ‘Desconectada’ o d’altres curtmetratges, també en procés creatiu. Parlàvem ací amb Evangelio d'este i altres projectes.

‍

A la cara

Continuem amb les pel·lícules ja gaudides en festivals, però encara sense data d’estrena, com l’últim projecte de l’alacantí Javier Marco ‘A la cara’. Una periodista famosa acudeix a casa d’un dels seus haters perquè li diga a la cara el que va escriure sobre ella a les seues xarxes socials. És en eixe moment quan ambdues descobreixen que no són tan diferents l’una de l’altre. Amb esta interessantíssima premissa es presenta el segon film de Marco, després del seu debut amb el llargmetratge a 2021 ‘Josefina’. Al darrere de la producció, diverses empreses espanyoles i internacionals, una d’elles la creada pel mateix cineasta i la guionista del film, Belén Sánchez-Arévalo, Langosta Films.

‍

‍

‘A la cara’ va celebrar la seua premier mundial al Festival de Cinema de Gijón d’enguany, a on va guanyar el guardó a Millor Pel·lícula espanyola, i es troba a l’espera d’una data oficial per a poder estrenar-se a les sales comercials de tot l’estat. Protagonitzen el film l’actriu d’El Pinós Sonia Almarcha i l’andalús Manolo Solo i no seria desbaratat pensar què podria estar present en alguna de les categories dels pròxims Premis Goya 2026.

‍

Els mals noms

I un dels altres títols que més rebombori està causant, amb una de les històries més potents i emocionants que podrem gaudir a una sala de cinema en dates pròximes és la producció de la valenciana TV On Producciones, ‘Els mals noms’, dirigida pel català Marc Ortiz. Una pel·lícula que ja ha sigut projectada a festivals com el de Sevilla, a on va guanyar un important guardó a millor direcció, a més d’altres esdeveniments cinematogràfics de temàtica LGTBIQ+. I és que el film, protagonitzat per Pablo Molinero, ens narra la difícil vida de Florencio Pla, persona intersexual i un dels últims maquis valencians a qui el franquisme va demonitzar. Son pare, per evitar el seu patiment durant el servei militar, va inscriure el seu nom al registre com Teresa Pla, i, amb el temps, va ser coneguda com La Pastora.

‍

‘Els mals noms’ s’ha rodat, entre altres localitzacions, a les comarques del nord, als massissos dels Ports i al Baix Maestrat. La Pastora va nàixer al municipi de Vallibona.

‍

A esta producció de TV On cal sumar-ne una altra de la mateixa entitat, que també s’estrenarà a 2026, dirigida pel valencià Gabriel Ochoa, i titulada ‘Nena’, per cert, també nominada als Lola Gaos de l’any passat a millor música, de l’alzirenc Arnau Bataller. El llargmetratge d’animació ‘El violinista’ i el film de terror ‘La mala madre’ es troben al llistat de pròxims projectes a estrenar de Paloma Mora, cap de la productora.

‍

Looking for Michael

El productor valencià Kiko Martínez i la directora Juana Macías s’encarreguen de ‘Looking for Michael’, una pel·lícula de ficció, que inicialment va concebre's com un documental, que narra la història de Sonia, una jove a qui li diagnostiquen Parkinson i aprofita la malaltia per a viure d’una altra manera: junt amb el seu grup de musicoteràpia buscarà la manera d’arribar fins a un il·lustre malalt de Parkinson, Michael J. Fox. Este llargmetratge va finalitzar el seu rodatge a la primavera de l’any passat i espera vore la llum prompte, encara sense data d’estrena.

‍

‍

Va rodar-se entre les Illes Canàries i el País Valencià i, concretament ací, a València capital, l’Horta Nord i La Ribera Alta. L’actriu valenciana Nuria Herrero encapçala el repartiment amb un paper protagonista molt exigent, i li acompanya a l’elenc valencià, entre altres, Lorena López. La història està basada en fets reals i l’objectiu de la producció és que Michael J. Fox hi intervinga al film. Haurem d’esperar a vore-la per saber si el famós actor de ‘Regreso al futuro’ tindrà eixa aparició estel·lar.

‍

Cowgirl

Parlàvem fa unes setmanes amb la seua directora, Cristina Fernández Pintado, i ens contava que el projecte estava liquidat, esperant presentar-se a festivals i poder-se vore, pròximament, a les sales de cinema. I tot apunta que 2026 serà l’any de ‘Cowgirl’, la comèdia rural codirigida per Miguel Llorens i produïda per The Fly Hunter, que ens conta la lluita de la grangera Empar perquè la seua vaca es quede prenyada i així poder continuar treballant la granja. Isabel Rocatti protagonitza esta cinta, i hi participen Carlos Cuevas, Joaquin Climent i Carles Sanjaime. 

‍

‘Cowgirl’ va rodar-se a finals de l’any passat a localitzacions del Parc natural de la Tinença de Benifassà i a les comarques del Maestrat i Els Ports.

‍

Açò ens contava Cristina Fernández del lore del film: “Parlem de dones que han nascut en una època en què han sigut educades en cuidar, ja siguen als fills, pares, marits o als seus animals. Cuidar allò que tinguen. En este cas, la protagonista perd el seu objectiu vital en relació amb la seua família, i què li queda? Quin lloc et queda en esta societat si ja no tens allò per què viure? La protagonista troba eixe sentit en la seua vaca, formant una relació tòxica amb ella, perquè la sobreprotegeix i la humanitza”.

‍

Una cabeza en la pared

L’atreviment i valentia dels projectes d’Inaudita Films sempre ens deixen fascinats. Com ells mateixos diuen: “Donem suport al cinema en què ningú confia”. El valencià Jorge Acosta, al capdavant d’esta productora, coprodueix, ara en format llarg, ‘Una cabeza en la pared’, l’adaptació del curt homònim dirigit també per Manuel Manrique. Un dels curtmetratges més llorejats de l’últim any, va aconseguir suport econòmic gràcies al seu exitós recorregut per festivals per a convertir-se, ara, en l’òpera prima del cineasta madrileny. La història se situa a una hipotètica societat espanyola del futur, a on l’abolició dels bous a Espanya ja és una realitat. El torero Rafael Jesús ja no podrà ser mai més la figura del toreig a la qual pareixia estar destinat.

‍

‍

Entre l’elenc, més artistes valencians a destacar, com la participació com a actors i actrius de repartiment les valencianes Paula Usero, Óscar Lasarte i Miguel Bernardeau. El film compta amb el suport, entre altres, de l’IVC i d’À Punt. Un altre projecte en postproducció d’Inaudita Films que se suma a ‘Una cabeza en la pared’ és el documental ‘Sticky Vicky’, de Fede Santiangeli i Nacho Toledo.

‍

Morir no siempre sale bien

Quines ganes tenim sempre de nous projectes de Claudia Pinto. I tot fa pensar què este 2026 tindrem a les cartelleres valencianes l’última pel·lícula de la cineasta veneçolana establidada a València des de fa molts anys ‘Morir no siempre sale bien’. La productora Voramar Films, junt amb Tornasol, hi participen en esta comèdia negra que va trobar a València els sets de rodatge perfectes per a la seua ambientació. Hi participa À Punt Mèdia i està suportada econòmicament per les ajudes de l’IVC, entre d’altres. ‘Morir no siempre sale bien’ és un relat que tracta les diferències socials amb humor intel·ligent i empàtic i amb espai per al sempre dramàtic món de les herències familiars.

‍

El marit i el germà de Rosario s’han quedat sense feina després d’un acomiadament improcedent. Per a pagar els seus deutes decidixen segrestar el cadàver del seu cap i demanar un rescat. Però Inés, la rica dona del mort, i els seus fills tenen altres plans. Tot i pertànyer a mons totalment diferents, les dos famílies es voran obligades a intercanviar molt més que un cos.

‍

Valencians com Carmen Arrufat, Pau Durà, Jorge Motos o Roberto Hoyo formen part de la família artística de la pel·lícula. El rodatge del film va tindre lloc en la primera meitat de l’any 2025, així que pareix que gaudirem d’esta comèdia abans que finalitze l’any present.

‍

‍Els dies clars

Suica Films, altra de les productores referents del panorama audiovisual valencià, suma també projectes que voran la llum ben prompte. Un d’ells, el documental de Rafa Molés i Pepe Andreu ‘La pietà’, del qual parlàvem fa unes setmanes a este web, i que esperem puga estrenar-se este any 2026. L’altre gran títol amb què treballa la productora és ‘Els dies clars’, òpera prima de l’actriu alzirenca Sandra Ferrús. Sabem poques coses d’este projecte, sí que coneixem que va rodar-se l’any passat a la Ribera Alta i que es tracta d’una pel·lícula de ficció basada en la salut mental i com esta afecta a l’àmbit familiar i a l’entorn de qui la pateix.

‍

‍

També sabem que el film es basa en l’obra teatral ‘El silencio de Elvis’ que la mateixa Ferrús va produir i dirigir allà per l’any 2019: Vicent té l’ànima d’un rocker a dins. El seu do, saber què dirà la gent. La seua creu i la de la seua família, patir esquizofrènia en un país incapaç de cuidar la salut mental. A l’elenc, la mateixa directora Ferrús, Sergi Torrecilla, Toni Misó o Pilar Martínez.

‍

Pròxims projectes

Altres projectes que caldrà estar atents per ar seguir-los la pista en els pròxims mesos són, per exemple, el nou documental d’Ana Ramón Rubio, amb guió de Juanjo Moscardó, titulat ‘Ridículo’, un film que desafiarà la pseudociència amb una mirada crítica i d’humor. Està inspirat en el curtmetratge nominat als Goya ‘Una terapia de mierda’, amb guió de Ramón i Moscardó. Ha estat seleccionat al Docs Lab, entre altres residències i laboratoris.

‍

‍

La productora Estrela Audiovisual continuarà el seu treball de divulgació documental del patrimoni valencià, com altres projectes anteriors dedicats a Mariscal, Jarque o Montesinos, ara centrant la seua mirada en el fotògraf Centelles. Dirigix Pilar Pérez Solano i el títol provisional d’este projecte és ‘La maleta de Centelles’, basada en el llibre del mateix Agustí Centelles ‘La maleta del fotógrafo’. El projecte també va ser seleccionat a 2024 pel Docs Lab de DocsValència.

‍

‘El color verd’, d’Aire de Cinema, també té posat el cap en este 2026 per posar-se a avançar i iniciar el seu rodatge. Dirigix Paloma Zapata, amb guió d’Irene Benlloch i la mateixa Zapata, i és la primera coproducció entre Espanya i Croàcia. ‘El color verd’ és una faula contemporània que aborda el trauma familiar i la força de la resistència col·lectiva. A mig camí entre el thriller psicològic i el drama íntim, la història se situa al barri històric de Benimaclet, a València, on la lluita veïnal esdevé un mirall de les ferides que una mare i les seues filles intenten curar.

‍

Altres pel·lícules rodades a València

‍

Ídolos

Tot i no comptar amb una producció o una direcció/escriptura valenciana, trobem d’altres projectes rodats al País Valencià i, per tant, amb una participació de la indústria del nostre territori activa. De fet, estos projectes d’altres racons de l’estat solen contractar personal valencià quan hi roden als nostres carrers. Un dels exemples que arribarà a les sales abans és ‘Ídolos’, de Mat Whitecross. Amb Óscar Casas i Ana Mena com a parella protagonista, este film sobre motociclisme serà segurament una de les pel·lícules més taquilleres d’este inici d’any 2026. S’estrena el 23 de gener.

‍

‘Ídolos’ va ser rodat, entre altres localitzacions, a Paterna, el Perelló o Guadassuar, concretament al circuit Aspar de la localitat riberenca. A més, hi participa en l'elenc artístic l’actor valencià Enrique Arce i a la producció, el requenenc Toni Novella. 

‍

‍

El último mono

Joaquín Mazón, autor de pel·lícules molt olvidables com ‘Cuerpo de Élite’, ‘De perdidos a Río’ o ‘La familia Beneton’ torna a juntar-se amb personatges virals del món de la comèdia amb ‘El último mono’, protagonitzada per Juan Dávila. Fa unes setmanes la plaça de la Verge de València tancava les seues “portes”, poques vegades haurà passat açò a este emblemàtic racó de la capital, per a acollir una de les escenes principals d’este film: una manifestació pel 8M, amb centenars d’extres i seqüències complexes d’acció. La productora Mod Producciones, amb el castellonenc Fernando Bovaira al capdavant, participa en esta comèdia que també busca l’èxit en taquilla aprofitant la tirada del seu protagonista.

‍

‍

Un venedor de cursos per a mascles alfa s’enamora d’una dona feminista, així que caldrà treballar la seua masculinitat per a apropar-se a ella… Hi coprotagonitza este producte Susana Abaitua i hi participen en l'elenc la valenciana Conchi Espejo o l’actor denier Óscar Lasarte.

‍